Japonesa amb flegma britànica
A la vida hi ha moments en què la nostàlgia ens atrapa i ens fa prendre decisions més amb el cor que amb el cap. En aquest sentit, la Kawasaki W800 tocarà la fibra sensible a força gent
-
Els elements decoratius de la Kawasaki W800 han estat pensats perquè emanin una essència clàssica molt marcada. Per això s'han escollit materials metàl·lics en comptes de plàstics en el protector del pinyó de sortida, de la cadena o els suports del far. -
El comptaquilòmetres i el compta-revolucions també són de tall clàssic. -
La W800 té tota l'aparença d'una moto clàssica, restaurada amb la màxima precissió i cura. -
El seient és allargat i força ampli.
Han passat ja quaranta-cinc anys des de la comercialització de la W1, una moto amb la qual Kawasaki va oferir un model de caràcter anglès, molt de moda en aquells temps sobretot gràcies a la seva presència en pel·lícules mítiques del cinema americà. Una moto que ja en aquella època era baixeta de concepte, amb seient ampli, motor robust i estil diferenciador. Doncs bé, la marca japonesa ha decidit recuperar aquell disseny –ara gairebé mític– per crear un pràctic i insòlit model, la W800, i afegir-se a la proliferació de l'estil british ben present en els temps actuals.
L'estampa de la W800 es basa en la de la W1 de fa gairebé cinquanta anys, tot i que, evidentment, no ha estat fabricada com la primogènita. Els estàndards de qualitat són els actuals, però l'aspecte de la moto correspon al d'una clàssica restaurada amb el màxim afecte. A la part davantera destaquen la forquilla de disseny tradicional –amb fundes per protegir-ne els components– i el llum davanter rodó i de gran presència, sobre el qual trobem el comptaquilòmetres i el compta-revolucions també d'estil clàssic. El dipòsit de combustible té formes voluptuoses, amb acabats cromats que incrementen la qualitat del conjunt i el seu propi logotip, ben vistós i que dignifica la forma amb què s'ha fabricat aquesta sensual i pràctica Kawasaki. I a la zona posterior, els grans protagonistes són el seient llarg i força ampli –amb un rivet que ressegueix la línia de les cames del conductor i el passatger per minimitzar les possibles rascades en cas de frenades brusques– i l'elegant escapament que, com els d'abans, té corbes suaus i és allargat, amb silenciador de tipus Peashooter.
Què faria Steve McQueen?
Un motor bonic, fiable i resolutiu
La premissa que tenien els enginyers del motor de la W800 era que havia de ser un propulsor no només bonic i de marcat estil clàssic sinó que també havia de mostrar virtuts com ara lleugeresa i simplicitat, i que fes senzilla la conducció. D'aquí l'arquitectura bicilíndrica de quatre temps i amb un arbre de lleves amb engranatges cònics a la culata –de vuit vàlvules– per fer-lo ben vistós. Els cilindres estan calats a 360 graus i cadascun treballa totalment oposat a l'altre, la qual cosa reverteix en un so que rememora els que se sentien anys enrere. L'estètica i l'acústica, però, no són incompatibles amb la tecnologia més actual en gestió de combustible. La injecció electrònica en lloc del carburador suavitza molt el comportament i optimitza el consum de combustible i les emissions. Queda ben dissimulada per una placa cromada situada sota el dipòsit i propicia que la W800 equipi una bomba d'alta pressió externa, i no dins del mateix dipòsit.