Oberta al món

La gent de certa edat de Girona es pot pensar que la pensió Pérez-Borràs ubicada a la plaça Bell-lloc, a tocar de l'ajuntament, és l'antiga Can Vint Duros, la casa de menjars on la mestressa, Isabel, la Rossa de malnom, va atipar generacions d'estudiants i treballadors. La realitat, però, és que el menjador estava situat al segon pis del mateix bloc. La pensió ocupa el primer pis i no va començar a rutllar fins al 1980, quan Helena Borràs Fagella, operària de la fàbrica Armstrog i filla de Palafrugell, i Antonio Pérez, natural de Granada, van seguir el consell de Dolores Rodríguez Salces, (sogra de la primera que treballava a la pensió Girona pels verals de la plaça de Sant Pere) i van obrir el negoci en el moment just, quan a Girona es feien obres i els treballadors buscaven un sostre per dormir. L'Helena i l'Antonio van jugar amb sort. A l'any 1984 la construcció de l'Hipercor els va omplir la casa. Desprès va venir el bingo de la Barca, el negoci anava vent en popa i van decidir obrir una altra pensió al carrer de l'Auriga. Uns treballadors de Madrid s'hi van quedar entre un any i un any i mig, i d'altres van anar lligant una feina darrere l'altra i van viure-hi més de vuit anys. Com si fos una cadena contínua, quan els dissabtes i els diumenges els operaris tornaven a la capital de l'Estat espanyol, l'Helena llogava els habitacles a soldats, que allà es dutxaven i es canviaven de roba per poder fer vols per Girona. Avui els temps han canviat, els treballadors lloguen pisos compartits, hi ha competència en negre, apartaments i habitacions que es lloguen per sota mà, i avui la Ruth, la nora de l'Helena, fa mans i mànigues perquè la pensió continuï funcionant.