Maria Palau

Maria Palau

Quadern d'art
Les evolucions artístiques del segle XX aniran arraconant la bellesa.Avui dia, qualsevol visita a un museu d'art contemporani, l'exclou

Devorar la bellesa

Quan Picasso arriba a París el 1900, ho fa amb la intenció de menjar-se el món. Així ho explicita l'exposició del Museu Picasso de Barcelona Devorar París. Picasso 1900 - 1907. Es tracta d'una mostra...

Crítica
dansa

Sopa de lletres

Paraules sobreposades, frases sense sentit quan l'ordre dels mots en modifica el resultat final, amb sonoritats que es repeteixen sense significar el mateix, són els elements que conformen el diàleg...

Vuitanta anys de periodisme capdavanter

Carles Sentís acabava de complir vuitanta anys com a periodista en actiu, i li faltaven cinc mesos per arribar als cent anys de vida. La seva trajectòria –agitada, brillant, apassionada– es desplegà...

l'entrevista

“Estem fent molt mal al nostre talent artístic”

Als vuitanta, una nova generació d'artistes i de crítics es va lliurar a la causa de l'art il·lusionada per erigir un sector potent. Menystinguts per les polítiques culturals, 30 anys després segueixen al peu del canó d'aquesta lluita. Segueixen (excepte els que s'han quedat pel camí), però amb molt més desencant. Mercè Alsina (Barcelona, 1966), crí...

Quadern d'art
Diverses exposicions dels darrers anys han mostrat un reconeixement de la fotografia com a branca autònoma de la creació artística

Fotografia i història

En poc més d'un decenni, a Catalunya s'ha recorregut un camí considerable pel que fa al reconeixement de la fotografia com a document històric i com a branca autònoma de la creació artística contemporània....

l'entrevista

“Els artistes sempre donen molt més del que reben”

El món de l'art català torna a viure una època de penúries. Una més. Però el patró de resistència, diu Àlex Mitrani (Barcelona, 1970), enèrgic mediador d'un sector complex, no pot tornar a ser el mateix. I és que ja s'han perdut massa llençols en les bugades de tanta maleïda crisi. Mitrani, ‘rara ...

l'entrevista

“Viure de l'art? Persistir i esperar un cop de sort”

Ningú té temps, ni ganes, ni, per descomptat, diners per ocupar-se dels artistes joves, la part més feble del món de l'art. Sense un nom, sense un currículum, sense padrins i amb ajudes mínimes han de tirar endavant amb una inseguretat total. Aina Vela Font, una barcelonina de 24 anys, s'hi vol deixar la pell. La ...

Tocs. cobla
de

Per terra, mar i aire

Des del seu exili americà, Agustí Borgunyó va ser un precursor que va tenyir d'internacional la història de la cobla i la sardana. En aquell moment, un viatge unidireccional, perquè no va provocar...

Mirador

Doneu-vos la pau

Hi ha crits d'alarma que posen els pèls de punta. I també n'hi ha que es poden agafar en broma. La qüestió és saber-los diferenciar i, per aconseguir-ho, no hi ha millor arma que la informació. L'informe...