Pius Pujades Lladó

Pius Pujades Lladó

opinió

Negocis andorrans

La família Cierco té molta força a Andorra. El seu ram de tota la vida: el tabac. Tabac americà, importat a granel i elaborat a les fàbriques del Principat amb llicència de les grans marques. No...

la crònica

Crònica d'un món perdut

El segle passat va ser el de la popularització de les màquines. Màquines aplicades a la vida de la gent del carrer. Màquines a peu pla. La màquina d'escriure, la màquina de cosir, la màquina de...

opinió

Carta a l'amic aragonès

Vostè ho té clar: Catalunya no ha estat mai un regne ni un territori independent. Primer, ja se sap, depenia de l'imperi carolingi; després, del regne d'Aragó; finalment, d'Espanya. De manera que hem...

la crònica

El nostre nom de cada dia

La gent es parla de tu, tingui l'edat que tingui, com si es conegués de tota la vida. I tots s'anomenen pel nom de pila. Els cognom no existeixen per a la gent normal. A les escoles, al metge, als bars......

la crònica

La gitana de l'Urgell

Ara que teniu una mostra extraordinària de l'obra de Modest Urgell al Museu d'Art, em sembla oportú recordar la gosadia de l'amic Jordi Soler, que l'any 1977 va incloure a la revista d'empresa Cointra-press...

opinió

Parlar pels de casa

“A mi, vostè em fa molta gràcia”, em diu un lector (i encara no sé si m'ho he d'agafar com un retret o com un elogi, que ja es veurà). Demano què li fa gràcia, és clar. “Doncs miri –explica–,...

opinió

El camp de rostoll

Amb unes setmanes d'avançament, el tió em va cagar un quadre de l'amic Vila i Fàbrega. No li devia ser fàcil de trobar, perquè l'Eduard va deixar poca obra i sé de bona font que algun col·leccionista...

opinió

Els salvadors de la parla

Que els catalans tenim un llenguatge que es decanta cap a l'escatologia és evident. Probablement això és pel fet que durant molts anys, per raons objectives, el pes de la llengua es va traslladar a...

la crònica

Nadal abans del darrer acte

Per Nadal, pessebres. Pastorets i torrons. La pau per a tothom. Amén.Sento la veu d'algun amable lector que mana la pressa. Escolti, em diu, que si ara no fem els deures, potser no hi serem a temps. Es...