Comunicació

Memòria Democràtica

L’exèrcit oblidat de Capa en seixanta fotos

L’Espluga de Francolí, 25 d’octubre de 1938. Fraga, 7 de novembre de 1938. Barcelona, gener de 1939. Argelers de la Marenda, 18 de març de 1939. El testimoni del fotoperiodista hongarès Robert Capa, pseudònim d’Endre Erno Friedmann, sobre la desfeta de l’exèrcit republicà i l’èxode que va significar la retirada queda recollit en l’exposició Robert Capa: 18 de març de 1939, l’exèrcit oblidat del camp d’Argelers, que selecciona una seixantena d’imatges, moltes d’icòniques, del seu pas per Catalunya inaugurada ahir a la seu del Memorial Democràtic.

Capa va marxar a Espanya l’agost de 1936 poc després de començar la guerra i va cobrir -la al costat dels republicans fins a la caiguda de Catalunya. De fet, va seguint la retirada i els refugiats en el seu camí de sud a nord i és present als tres comiats que s’organitzen als brigadistes internacionals. S’atura uns dies a Barcelona, on fotografia també infants desplaçats pel conflicte, com ara un nen en una manifestació de suport a la República que juga amb la carcassa d’un avió alemany caigut. El fotoperiodista continua fins al Voló abans de marxar a París, però torna per fotografiar els refugiats als camps de concentració de la Catalunya del Nord i Occitània, el 18 i 19 de març de 1939. Visita Argelers, Barcarès, Bram i Montoliu i hi fa més de 300 fotografies. En aquell moment Argelers tenia 62.000 interns (46.000 soldats i més de 15.000 civils). Són els últims reportatges sobre la Guerra Civil de Capa.

La revista britànica The Picture Post va publicar el 15 d’abril de 1939 vint-i-quatre fotografies de Capa als camps, sota el títol “The Forgotten Army” (l’exèrcit oblidat).

Comissariada per Grégory Tuban, historiador i responsable de projectes del Memorial del Camp d’Argelers, i per Michel Lefebvre, periodista i redactor en cap de la secció Histoire de Le Monde Magazine, l’exposició mostra fotografies que pertanyen, majoritàriament, a la col·lecció coneguda com “la maleta mexicana”, dipositada al Centre Internacional de Fotografia de Nova York.

En una de les imatges Capa capta Francesc Boix, conegut com el fotògraf de Mauthausen. L’exposició ja es va poder veure al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, però farà parada a la seu del Memorial fins al 23 de juny.

Tuban i Lefebvre, al costat de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, van explicar el “perill” que corria Capa quan va retratar els camps, ja que “no tenia papers ni francesos ni hongaresos”. “L’haurien pogut posar al camp”, observen els comissaris. Finalment, amb un visat xilè signat per l’escriptor i diplomàtic xilè Pablo Neruda, va fugir el setembre de 1939 als Estats Units a bord de l’US Manhattan.

El Memorial també ha inaugurat l’exposició De camí a casa, d’Iryna Myronenko, comissariada per Vira Baldyniuk i Viktoriia Mudrytska, que explica la nova vida d’onze dones ucraïneses desplaçades a Cracòvia (Polònia).

“Som davant de dos exilis que no són el mateix, però rimen”, va constatar Ubasart. “El missatge de les dues exposicions iguala els ucraïnesos d’avui amb els nostres avis”, hi va afegir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.