Punt i seguit a «Hay alguien ahí»

Hay alguien ahí és una sèrie en què cada capítol inclou almenys dos o tres moments apoteòsics i en el final de temporada els guionistes s'havien de superar. El cert és que va ser un molt bon capítol, en què van confluir trames i personatges, amb diverses sorpreses i algun comiat; els moments culminants s'encadenaven un rere l'altre i en pocs moments es va baixar la tensió, però... no es va resoldre res i això sempre decep. Cuatro havia basat la promoció en què es revelarien tots els misteris i ni un: Amanda és viva o morta?, què vol Justo?, i sobretot, la gran pregunta, el gran interrogant: qui és Ivan? No va ser un capítol per fer un punt i a part a la sèrie, com a molt un punt i seguit. Sort que en compensació hi va haver, com dèiem, un encadenament de grans moments i sobretot el final inesperat, que deixa l'espectador glaçat. Hay alguien ahí és una sèrie de terror però no només: el seu màxim atractiu és com aconsegueix lligar aquest gènere amb altres trames molt més de serial. Ara, a més, hi volen afegir comèdia, amb dos nous personatges. Uf, difícil equilibri! Però també hem vist, en l'avanç de la segona etapa, més presència de Dauder i Sampietro, i això sempre és bo.