Dimecres Berga no les tenia totes. Quan les maces van saltar a la plaça per fer el primer salt del passacarrers que va recórrer la ciutat, alguns patumaires van recordar-los la crisi interna que arrosseguen des de fa mesos amb una sonora xiulada. L’escenari no pintava gaire bé. Durant les últimes setmanes l’Ajuntament va demanar reiteradament que la Patum havia de fugir de la polèmica durant els cinc dies de festa. Pel bé de la festa, calia apartar els problemes, i dimecres res feia pensar que seria així. Però des d’aleshores la Patum ens ha recordat en cada salt que és una festa. No té amos sinó símbols. I no separa, sinó que uneix tots els patumaires que la senten seva i la gaudeixen un cop l’any i no pas durant tot l’hivern.