El concert de Cap d’Any a Viena acaba amb El Danubi blau i la Marxa Radetzky: l’Europa que es vol refinada, però que es revela kitsch i decadent. A petició de la cantant-actriu Elena Martinell i la pianista Glòria Garcés, el dramaturg Marc Rosich ha creat un marc teatral que juga amb tal referent: en una nit de Cap d’Any, una soprano de coloratura i una pianista (a les quals s’exigeix que duguin una bena als ulls) interpreten al reservat d’un hotel valsos i àries d’opereta alemanya fins que s’adonen que no hi ha cap resposta dels assistents; quan es treuen la bena s’adonen que tots són morts i que, havent arribat la fi del món, elles són les úniques supervivents. A partir d’aquesta idea o pretext, es desenvolupa Àries de reservat i es desplega a l’escenari el talent de Martinell i Garcés, intèrprets i productores de l’espectacle, que s’ha presentat a La Planeta dins el Temporada Alta.

En aquest escenari apocalíptic, els valsos i les àries d’opereta formen part de la deriva grotesca de la situació. Però no la seva interpretació, que dona la mesura de la capacitat vocal i expressiva d’Elena Martinell, que exhibeix una infinitat de recursos amb una gràcia i enginy incommensurables: la seva ironia, que apunta a les dives operístiques, els seus moviments escènics (afinada coreografia de Roberto G. Alonso) i la manera amb què juga amb els registres de la veu. Al seu costat, Glòria Garcés no només mostra la seva excel·lència com a pianista: la seva presència és més discreta, però la gestualitat (la d’algú en estat de xoc) és sempre precisa. Un espectacle joiós, que convida a gaudir-lo, però que dispara amb bala: ai, Europa!