La vam conèixer com a banda punk, i ho era per trencar amb tota mena de sofisticacions musicals, per buscar la contundència més que la floritura i per l’instint destructiu i autodestructiu dels seus components. Ramones va ser sobretot una banda d’essències de rock and roll. Temes curts i reiteratius que van arribar a un gran públic jove i també a músics novells en què la seva influència seria definitiva.

El segell Ma Non Troppo edita la novel·la gràfica Ramones de Jim McCarthy i Brian Williamson, en què es descriu la vida dels germans –que no eren germans– Ramone: Johnny, Joey i Dee Dee, que ja són morts, i Tommy, que ha sobreviscut als seus companys. El recurs gràfic utilitzat és molt escaient a la naturalesa del relat. El còmic en blanc i negre dona l’aparença de publicació underground dels setanta, en què es combina el dibuix amb collage d’imatges estretes de publicacions fotocopiades. Una estètica punk, però feta amb una elegància. Dos conceptes, el d’elegància i estètica, que poden conviure si ens atenem a la versió de My Way del Sinatra feta per Syd Vicious, que també apareix, amb els seus companys de Sex Pistols, a les pàgines del còmic. Altres figures invitades a aquesta història són Debbie Harry, de Blondie, i el rei Elvis.

El còmic ressegueix el grup des que eren adolescents amb tan poc encaix social que ni tan sols s’identificaven amb les manifestacions musicals que s’adreçaven a la seva generació. Els Ramones van fer del seu rebuig social la seva música. Un crit, o millor dit un bram, amb un ritme accelerat. Van partir d’una notòria manca de preparació musical però el seu desig de triomfar els va fer avançar. Van tenir un dels millors productors de la història del rock, Phil Spector, que quan els va conèixer estava més fora de voltes que tots el Ramone junts. Això, tot i que els falsos germans el respectaven com a poques altres persones, els va portar a violents enfrontaments en què es feia ostentació d’armes.

La darrera part del llibre conté esbossos del dibuixant i, com a curiositat, els dibuixos que va fer representant el grup quan va sortir en un dels episodis del Simpsons, aparició que els va fer molt feliços.