Ja m’estic atabalant. Encara falten cinc setmanes per Sant Jordi i ja noto aquell neguit, aquella cosa que em puja per l’espinada i em fa venir tremolors. I enguany la cosa promet. A les ja habituals batalles entre estrelles amb negre literari, autors de fons, gent que signa llibres que no ha fet sense cap vergonya i tota mena de premiats, grans i petits, caldrà sumar-hi algunes derivades de la situació política i social que no faran altra cosa que complicar el panorama. D’una banda s’espera una veritable allau de llibres del procés, escrits per polítics en actiu, expolítics traïdors, tertulians, analistes, passavolants, cronistes, periodistes, amics i parents que explicaran la seva versió, allò que van sentir una nit de sarau o les seves previsions de futur.

I de l’altra el perill que suposa això de tenir el 155 donant voltes com un voltor afamat a la recerca de qualsevol cosa que faci olor de catalanisme independent. Prohibiran els llibres amb estelada? Censuraran els llibres que parlin de referèndum? Ara que el cap del partit té poca feina, s’entretindrà a guixar amb típex la paraula independència de tots els llibres? Hi haurà escamots de policies amb porra que passaran per les paradetes vigilant que els autors signin en la lengua del Imperio? Reeditaran el guió original de Raza? Estic pensant en fer un llibre amb doble portada. Una tota groga, per als independentistes irredempts, i una altra amb la bandera rojigualda i l’himne de la Marta Sánchez, destinada als unionistes intrèpids i als empresaris alemanys, que no està la cosa per renunciar a forats de mercat.