El bastió del musical
Daniel Anglès lidera, dins del Grec, l’adaptació al català de ‘Carousel’, peça clau en la concepció del teatre musical mundial
Les promocions de teatre musical de Barcelona de la darrera dècada necessiten oportunitats per fer-se atractives
Un projecte ambiciós a l’Amfiteatre Grec irrepetible. Així és la proposta de Carousel que es presenta en format concert (tot i que hi ha coreografia i vestuari) i s’ha fet una adaptació al català per a l’ocasió. Aquesta obra (1945) és icònica en el musical, perquè és a partir dels autors de Sonrisas y lágrimas o d’Oklahoma, Rodgers & Hammerstein, que es va fundar el concepte de teatre musical. Va ser a Broadway. Van aconseguir unificar els números de comèdia musical en una sola trama i en què, també a través de la música, la història avançava, completant-la amb l’emoció de la cançó.
El repartiment d’aquest versió concert (Anglès adverteix que és un format habitual en les ciutats amb gran tradició de musicals i que no es limita als cantants amb faristol de l’òpera) és irrepetible: Miquel Fernández, Nina, Anna Moliner, Ivan Labanda, Diana Roig i el Cor Aules. La direcció musical va a càrrec de Xavier Torras. També és una formació valenta la Pops Simphony, un formació pensada per a projectes insòlits, com ara la interpretació de bandes sonores i oper a compositors contemporanis.
Des de feia uns anys, el Grec comptava amb una Nit de musicals que havia demostrat l’interès del públic. S’apostava per fer presentacions temàtiques, amb un repartiment que reunia el millor de la cartellera. El repte ha estat fer una vetllada amb un sol títol. I va semblar que l’arrencada havia de ser una obra molt desconeguda per al gran públic però que va posar les bases del musical d’avui. Encara hi ha escenes que sorprenen els mateixos artistes que la interpreten, per la seva senzillesa i eficàcia. Cesc Casadesús, director del Grec, justificava, fa uns dies: “Un festival ha de fer coses excepcionals.” I aquest és un repte majúscul. Assumir aquest repte és “la nostra responsabilitat com a artistes”, comenta Torras. Entenent que és impossible, avui, fer una producció des de l’empresa privada d’aquesta magnitud, s’ha trobat l’oportunitat del Grec. Al talent que surt de les escoles de teatre musical fa més d’una dècada, li calen reptes per fer-se atractiu al públic.
