Arts en mediació

La crisi de governança que està patint la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, motivada per l’actitud rebel del seu president, Joan Antoni Solans, que no vol deixar el càrrec malgrat haver perdut la confiança dels membres de l’entitat, podria resoldre’s en un procés de mediació tutelat pel departament de Justícia, del qual depèn aquesta com totes les acadèmies del país.

L’ampli, per no dir majoritari, sector d’acadèmics numeraris descontents amb la gestió de Solans va demanar per escrit a la consellera Ester Capella que intercedís urgentment per salvar aquesta històrica institució. Per aquest grup d’integrants de número, la solució es basa a convocar unes noves eleccions, però Justícia els va respondre que no té potestat per fer-ho. Com a alternativa, els va aconsellar un arbitratge, que han acceptat, tant ells com el mateix Solans. Aquest dilluns es va fer la primera reunió preliminar amb els advocats designats per la Generalitat, Manel Canyameres i Antoni Vidal Teixidó. A aquests dos professionals els pertoca el difícil repte de trobar el desllorigador a una situació que ara mateix és insostenible, ja que l’activitat de l’acadèmia està paralitzada. Un fet insòlit en els seus més de 150 anys de recorregut.

A la primera trobada d’aquest dilluns, els mediadors van rebre una carta signada per cinc acadèmics honorífics (tots figures molt reputades del món de la cultura: André Ricard, Arnau Puig, José Corredor-Matheos, Antoni Gelonch i Joaquim Capdevila) i per 31 acadèmics corresponents, tant de Catalunya com de fora (una altra llista amb noms rellevants), en què s’oposen a les decisions que ha pres la junta de govern liderada per Solans tot ignorant els acords votats en el ple de l’entitat. La més dramàtica i controvertida que Solans va prendre, de decisió, va ser l’acomiadament de la conservadora del museu. En el text lamenten que el conflicte “ha repercutit molt negativament en la imatge pública de la institució” i demanen que “s’actuï fermament per trobar una sortida a la situació en base al respecte del principi democràtic, fonament del funcionament d’una corporació d’aquesta mena que, atesa la seva condició de centre patrimonial de llarga tradició, no es pot permetre malbaratar el seu prestigi en polèmiques i enfrontaments com el que s’ha suscitat”.