“Tenim la fama d’entremaliats de la festa per empaitar la gent”

Uns quants joves vam demanar a en Boris Ruiz si s’atrevia a fer una bèstia de foc, una Momerota, amb el cap de toro i el cos de mulassa. Es volia recuperar la que havia existit, segons el costumari català, a Mataró i també a Canet. En Boris es va encarregar de fer el cap i ens anava dirigint, a la resta, per anar posant el filat de galliner a l’estructura i tapant amb la cola i el paper.

Va venir just, l’encàrrec. A en Boris d’entrada no li va quedar clar que era una figura oficial, i explica que volia fer caure el pèl d’entre les banyes també pels costats, però no va tenir temps perquè el fuster li reclamava el cap per muntar-lo a l’estructura. Ara es podria plantejar si es vol fer-li el cabell que no va acabar fa quaranta anys.

Cada any hem de fer manteniment pels cops, però aquesta vegada en Boris l’ha vingut a pintar amb un color marró més clar. El foc i el fum sempre l’enfosqueixen, i s’ha netejat per deixar-la com nova.

Com que s’estava encara fent ens tocava assajar sense la figura. L’Assumpta Valls va fer la música del ball i la Montse Calsapeu, la coreografia. La mateixa tarda del 25 de juliol la vam anar a buscar i vam ajustar els passos perquè vam veure que ens costava fer els salts quan el cap ens pesava més que el cos.

L’alcalde d’aleshores, Joan Majó, va acabar la Crida i acompanyats per la família Robafaves tothom va baixar fins a la plaça Santa Anna, on vam fer un parell d’enceses i vam estrenar el ball. Potser l’any 1979 no hi havia la gentada que hi ha ara a les Santes, però recordo la riera plena de gent.

Sí que fèiem córrer més d’un. Al principi tenia les banyes de cartró, però amb l’ona expansiva del petard ens les rebentava, i quan vam fer la Momeroteta, el 1982, ja les vam fer de ferro, i a la Momerota les hi vam canviar.

Els mateixos momeroters tenien canalla que els acompanyava en les sortides. Va ser en Pep Manté qui va proposar de fer la versió reduïda de la Momerota. Ell va ser un dels portadors incansables, que anava i venia compaginant al capdavant de la Banda del Maresme.

Baixant pel Torrent, un cop es va entrebancar amb les faldilles i una mica més la Momerota fa una tombarella. Es va clavar el morro a terra i es va aixafar. En Boris li va haver de fer una cura d’urgència quan va arribar a l’ajuntament. Amb la carcassa de fusta que tenia al principi s’havia de vigilar, perquè se’ns trencava picant a les voreres.

És un nan no oficial que em van regalar els geganters. Tot bé perquè a la nostra revista La banyeta que fem a les Santes vam dir als geganters que no s’atrevien a fer el meu gegant. La sorpresa va arribar en el dinar conjunt que les dues colles fem per Santes, on es van presentar amb el meu nan.

És una melodia molt curta i rítmica que ells van repetint. S’encenen les carretilles que li posem a les banyes i quan s’acaba el foc els grallers toquen mentre la fem ballar i tornem a carregar una segona encesa.

Sí, es va començar l’any passat a encarregar a algú l’encesa. L’alcalde em donarà el botafocs l’últim dia, i jo, que estic a la comissió de foc, li donaré el primer dia per encendre la traca a la Crida. Canviarem els papers. Sempre m’ha agradat el foc, i de jove anàvem amb la colla a encendre castells de foc a la platja. A les Matinades també m’ha agradat fer l’encesa de coets des de Sant Simó.

Hi ha qui s’estima més anar amb el Drac perquè és més tranquil i no crema tant. Abans als nens petits que feien alguna cosa mal feta els deien que no fessin la Momerota. Potser és que ens hem guanyat la fama d’entremaliats de la festa empaitant la gent.

Fa uns anys que ja deixo que la carreguin els més joves, i jo els acompanyo portant les saques de pirotècnia.