Música

Homenatge a Teresa

Unes jornades d’homenatge a la cantautora Teresa Rebull, avui i demà a Torroella, obren el programa ‘Música i exili’ de la Generalitat

La cantautora, pintora i activista política Teresa Rebull (Sabadell, 1919-Banyuls de la Marenda, 2015) va viure bona part de la seva vida exiliada a l’Estat francès i va iniciar la seva activitat musical amb 50 anys. De fet, els seus coetanis de la Nova Cançó li deien amb afecte “l’àvia”, ja que era molt més gran que ells. Les peculiaritats de la seva biografia no han afavorit que Teresa Rebull –nascuda com a Teresa Soler i Pi– i el seu llegat siguin gaire coneguts a Catalunya, on el 2006 Òmnium li va dedicar un homenatge al Palau de la Música. Per això, l’Auditori Teatre Espai Ter i el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí han organitzat, avui i demà, dos dies d’activitats per recordar Rebull en el seu centenari, que donen el tret de sortida al programa Música i exili del Departament de Cultura. Un “homenatge de país” que molts reclamaven des de feia temps per a Rebull.

Avui, al Museu de la Mediterrània (18.30 h) es projectarà el documental Teresa Rebull. Ànima desterrada , dirigit per Susanna Barranco i coproduït per Televisió de Catalunya. Tot seguit tindrà lloc un debat obert amb Barranco, moderat per Miquel Bofill, en què també participaran M. Àngels Cabré, directora de l’Observatori Cultural de Gènere, i Alfons Quera, director del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (Mume).

Demà, a l’ Auditori Espai Ter (20.30 h, 15 i 18 euros) tindrà lloc l’estrena absoluta de Cançó i memòria, un espectacle coproduït per l’Espai Ter, el festival Barnasants i l’associació Adep.cat , que fusiona música i paraula a través del jazz. Algunes de les cançons més conegudes de Rebull, com ara Mocador d’olor i Paisatge de l’Ebre , juntament amb temes nous creats a partir de textos i poemes inèdits seus, seran interpretats per una dotzena de grans músics, com ara el saxofonista Perico Sambeat i el contrabaixista David Mengual, dirigits per Joan Díaz. Les veus solistes seran Laura Simó, Anna Roig i Raquel Lúa. El concert es gravarà i el disc resultant es presentarà el dissabte 21 de març, a L’Auditori de Barcelona, dins el festival Barnasants .

Un programa amb 100 activitats

G.VIDAL

Amb la voluntat de presentar, a més de Rebull, el compositor Robert Gerhard, el director i violoncel·lista Pau Casals i l’escriptor Josep Carner, figures marcades per l’exili amb celebracions previstes per als pròxims mesos, com a ambaixadors de Catalunya al món, la Consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i, des de Brussel·les, el conseller a l’exili, Lluís Puig, van presentar ahir a Barcelona el programa ‘ Música i exili’ , amb més d’un centenar d’activitats.“Volem que la gent sàpiga que són catalans i donar-los valor ara que la cultura i la política catalana estan patint tant”, va destacar Vilallonga. Aquest programa, dirigit per Lluís Puig, té, entre les seves activitats destacades, una gira prevista per al Nadal de l’any vinent de l’oratori El Pessebre, de Pau Casals i Joan Alavedra, realitzada en col·laboració amb el govern de Flandes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda