Crus i salvatges

Koko-Jean Davis va ser fins a finals del 2018 l’explosiva cantant de The Excitements. Anton Jarl (bateria) i Dani Baraldés (guitarra) formen el 50% de Los Mambo Jambo. I Víctor Puertas, aquí al davant d’un Hammond però reconegut, també, per les seves habilitats com a harmonicista, és, des de fa temps, un dels grans valors de l’escena blues barcelonina. “Són all stars”, diu, ben orgullosa, Davis, cantant nascuda a Moçambic i establerta a Barcelona fa onze anys, quan ja havia viscut al Brasil i estudiat literatura anglesa i Comunicació als Estats Units. “Un dia vaig veure tocar l’Anton Jarl en un concert dels Mambo Jambo i vaig pensar: «Un dia seràs meeeeeu!»”

El grup que comparteixen, Koko-Jean & The Tonics, ja té sis anys d’història, però no ha estat fins ara que, ja amb un so personal i molt definit, s’han decidit a publicar, mitjançant Buen Ritmo, el seu debut: Hairwhip, un EP de quatre temes que, en el marc del Black Music Festival, presentaran avui a l’Àtrium de Viladecans i, el dia 27, a l’Auditori Espai Ter de Torroella de Montgrí, amb dates previstes també a Barcelona, el Prat de Llobregat i Sabadell. “Tenim un so força més cru que el de les bandes d’on provenim”, assenyala Jarl, un suec de Malmö que, com Davis, ha acabat sent un dels puntals de l’efervescència de música negra d’aquesta última dècada a Catalunya. “Som una formació petita... però potent, la qual cosa ens permet interaccionar més i ser força més salvatges.”

No començar de zero, així com venir de dues bandes molt definides amb grans directes, juga a favor de Koko-Jean & The Tonics, un grup que ja va retre tribut al bluesman Little Milton en un single i que s’imposa, sobretot, no ser “estricte” quant a estils. “Venim de dos mons que, en això, ho són una mica, i, jo, almenys, necessitava desencadenar-me’n. Volia solos de guitarra i bateria! No pas que tot estigués mil·limetrat”, revela Davis, que va créixer en una família de metges catalans establerts a Moçambic en què s’escoltava des de Joan Manuel Serrat fins a Mahalia Jackson i Ray Charles. “Koko-Jean & The Tonics, de fet, és un somni que tenia des de fa temps”, confessa. “Sorgeix de la necessitat, física i mental, de viure la música d’una altra manera que com ho feia quan estava a The Excitements, on tot era molt intens.”

Hairwhip, avançament del que, a finals d’any, o a començaments del 2021, esdevindrà un disc de llarga durada, ha estat produït per Dani Nel·lo, company de Jarl a Mambo Jambo. “Hi ha una complicitat molt forta des de fa molts anys i és tota una enciclopèdia de referències dels estils en què ens movem”, explica el bateria, fan declarat de Buddy Rich i provinent d’una família en la qual, començant pel seu oncle, que era periodista musical, sempre hi ha hagut molt interès per la música. “Quan en Nel·lo escolta un tema, se li crea de seguida una visió molt clara del que vol. I, tenint en compte que volíem un so cru i brut, el seu perfil ens encaixava. Dani Nel·lo no és Kenny G, precisament! Es un rocker!”

El debut discogràfic de Koko-Jean & The Tonics ens presenta una banda amb l’energia dels grups novells però, a la vegada, la veterania dels qui, com ells, han construït, bolo rere bolo, tota una escena de black music al país. “Hi havia un espai a omplir”, valora David. “I, a més dels músics, hi havia gent que es moria de ganes de viure en directe un tipus de música que, fins llavors, només estava acostumada a gaudir en un tocadiscos.”