“No tolero l’apologia de la violència”

No exactament. Per diferents raons la vida em va anar portant fins on soc ara mateix. Una d’aquestes està clar que van ser les meves ganes d’explorar altres circuits com ara Llatinoamèrica. I la veritat és que avui puc donar fe que és el millor que podia fer. Després de Kombate o muere vaig editar dos àlbums més amb el meu segell discogràfic independent, Entucuello Records, Despierta (2015), amb dues nominacions als premis Grammy llatins com a millor àlbum i millor cançó de gènere urbà; i Rap Komunion (2017), també nominat en els Grammy llatins com a millor àlbum de gènere urbà. No ens vam emportar cap Grammy, però sí l’alegria de saber que estava fent les coses bé i a la meva manera.

L’experiència va ser molt profitosa. Hi vaig poder veure realment com és el joc de la indústria musical. Però no entraré en detalls. La meva carrera va continuar com sempre. Vaig voler i vull mantenir les coses com estan, perquè així es com m’agraden i jo en gaudeixo més.

Aquí a Mèxic hi ha molt de moviment, i també faig molts concerts a Xile i Colòmbia. Als Estats Units no tinc tanta demanda com en aquests països, però aproximadament un cop a l’any surt alguna proposta interessant per anar-hi.

Salt i Girona van ser el bressol de la meva carrera i això mai no s’oblida. Així va ser i ho serà per sempre. Per tant, només puc sentir molt d’agraïment per totes les experiències que em van oferir Girona i Salt i molta nostàlgia per aquells temps tan purs que marquen un abisme entre el hip-hop de llavors i el que actualment es viu i es consumeix.

Recordo moltes rialles, moltes ganes de menjar-m’ho tot, molta ira continguda i molt alleujament, acompanyats de bona música i bona companyia.

De moment, només llanço coses meves amb el segell. En el futur no ho sé. No descarto la possibilitat de donar suport a altres artistes, sobretot dones. No és l’única manera de treballar, però és la que jo he escollit després d’haver-ho fet amb altres segells discogràfics.

La veritat és que no m’agrada gens el concepte que estan donant a la música en general. Volen ficar-ho tot al mateix sac, que tot sigui impersonal, sense essència ni puresa. O sigui, volen matar l’ànima de l’art de la música. Hi ha coses que estan passant que la meva persona no pot tolerar, com ara la divulgació pública i l’apologia de la violència, la pornografia i la depravació amb la qual ens estan bombardejant, també als nens i als joves, per després preguntar-nos per què hi ha tanta violència de gènere.

Estic preparant alguna cosa per abans de retirar-me. I serà molt especial.

He intentat reunir la Gentuza a l’escenari però és massa complicat. Ja saps que tots tenen les seves agendes i d’altres estan fora de joc. Així que el concert serà un repàs dels millors temes d’aquells temps, combinat amb temes fonamentals de tota la meva carrera, amb Tito Juanpe al control i alguns convidats sorpresa.

Vaig veient coses d’alguns artistes i em motiva molt saber que s’hi continuen fent coses interessants.

Així és. Continuarem en la lluita fins que alguns dia aconseguim veure el canvi que esperem.

Sí, veig moltes dones que fan rap i això m’agrada. Però la situació continua sent negativa, perquè hi ha molts grups de raperes feministes, però no tenen gaire suport dins l’escena. Això m’indica que hi ha hagut una divisió entre dones i homes.

Sí, el balanç és satisfactori. I continuo sorpresa de tot el que he aportat al rap i de tot el que el rap m’ha aportat a mi.

El setembre passat vaig actuar al Sanfe Funk, de Sant Feliu de Guíxols, i ara vinc a Girona. A aquest ritme, segur que aviat em tornareu a veure per aquí [riu].