Una mort en temps ‘kairològics’
El gran compositor polonès Krzysztof Penderecki (1933-2020) va morir ahir a Cracòvia. Amb la seva mort, no només desapareix un dels grans de l’anomenada “música contemporània” occidental, sinó també una figura que, dotada d’una gran intel·ligència i capacitat de lectura dels nous temps, no va tenir inconvenient a deixar que la seva música anés més enllà de les sales de concerts i fos emprada, a tall d’exemple, com a banda sonora de molts films.
D’entre moltes obres, possiblement la seva Passió segons sant Lluc (1963-1966) no només és una de les més destacades d’un important catàleg, sinó també molt adient per aquests temps de confinament i quan, precisament, estem a punt d’enfilar-nos cap al diumenge de Rams i la Setmana Santa. Diria que és un moment oportú, kairològic en el llenguatge de Raimon Panikkar, per submergir-nos en una obra que, en la història de la música occidental, no s’havia tractat tan profundament, potser, des del primer terç del segle XVIII, amb permís de l’oratori Golgotha, de Frank Martin. Fent ús de tècniques serials, Penderecki ens introdueix en una arquitectura sonora en què no només se’ns apel·la a “viure” la passió del natzarè, sinó a fer-ho des de l’arquetip i la metàfora que hi ha més enllà de la literalitat. En un moment de les nostres vides en què ens ha caigut el vel que ens feia creure invulnerables, la música de la Passió pendereckiana ens remet plenament a les experiències del dolor, el patiment i la incomprensió d’un temps sabàtic, però també al somni d’alliberament i de renaixement que trobem en l’acord final de mi major que clou l’obra.
