Part del llegat Muñoz Ramonet, alliberat

Un quart de segle de lluita havia de donar, tard o d’hora, un resultat. Aquest és el temps que ha passat des que Barcelona va saber que havia heretat la col·lecció d’art del controvertit industrial Julio Muñoz Ramonet. I aquest és també el temps que les quatre filles del magnat han tingut retingut el conjunt d’obres, impassibles a les decisions de la justícia, sempre contràries als seus interessos perquè el testament del seu pare, que va morir el 1991 a Suïssa, era clar com l’aigua: volia que el seu patrimoni artístic fos per al gaudi públic. Aquest 2020 marcat per la desgràcia, el cas ha fet un gir radical, per fi en positiu. S’han descobert 474 peces amagades en fins a nou magatzems, empreses i domicilis particulars de Madrid, Barcelona i Alacant. I s’han requisat. L’operació, de nom Mecenatge, ha anat a càrrec del grup de patrimoni històric de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil per ordre del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona.

Tot i l’ambigüitat dels inventaris (compte, dels que es tenia fins ara: aquí també hi ha una novetat molt rellevant), la Fundació Muñoz Ramonet calcula que són un miler els béns que integraven el fons, el gros principal del qual, i sobretot la part més valuosa, procedent de l’antiga col·lecció Bosch i Catarineu, riquíssima en obres mestres de l’art català. En 25 anys de litigis, només s’havien aconseguit recuperar obres menors, exceptuant, si més no per la firma, L’Anunciació del Greco i L’aparició de la Verge del Pilar de Goya, exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya des del 2017.

El més escandalós són les “escorrialles” que es van trobar a la residència del financer, el palauet del carrer Muntaner, quan les filles van entregar de mala gana les claus a l’Ajuntament, el 2013. Una burla en tota regla. Abans, es van endur tot el que van poder. De nit i precipitadament, cosa que explica que algunes de les obres que s’han localitzat ara estiguin en tan mal estat. Als danys que van sofrir llavors s’hi suma la desídia en la seva posterior conservació. Els agents de la Guàrdia Civil n’han trobat fins i tot en soterranis plens d’humitat. D’altres, això sí, lluïen esplendoroses a les estances de les cases de les filles i nets de l’industrial. També d’una de les seves residències, a Sant Andreu de Llavaneres, es van confiscar 18 obres, d’interès desigual però en cap cas excepcional, el 2018.

Tant per quantitat com, sobretot, per qualitat, l’operació Mecenatge “marca un punt d’inflexió”, va remarcar ahir l’advocat Marc Molins en la roda de premsa en què es van desvelar tots els detalls de l’actuació. Molins porta el procediment penal del complex conflicte judicial, que neix de la querella criminal que va interposar el consistori contra les germanes Muñoz (una de les quals, Isabel, és la reputada fotògrafa) el 18 de març del 2014, en veure que no tenien cap intenció de complir les sentències que, per la via civil, les obligaven a lliurar immediatament les obres a la ciutat de Barcelona.

No va ser, però, fins l’octubre de l’any passat que el jutge va manar a la Guàrdia Civil que iniciés una investigació. La primera recerca es va centrar en les companyies d’assegurances, però va resultar “infructuosa”, va explicar ahir el tinent Juan José Águila, acompanyat, a més de Molins, del regidor de Cultura, Joan Subirats. La segona es va fixar en empreses de transport i emmagatzematge d’obres d’art i va donar “per sorpresa” resultats immediats. Al febrer, els agents del cos es van emportar 134 i 94 obres de dos magatzems de Madrid. I, al març, van completar l’operació entrant en dues empreses (una amb seu a Madrid i l’altra a Barcelona) i en cinc domicilis (tres de Madrid, un de Barcelona i un d’Alacant), tots cinc propietat dels demandats.

En total, 474 obres: 376 pintures i dibuixos; 87 miniatures; quatre escultures; quatre ivoris i tres tapissos. Les pintures, per èpoques: disset compartiments de retaule dels segles XIV, XV i XVI; 53 teles dels segles XVI al XVIII; 93 del XIX i 213 del XX. I algunes de les firmes presents en aquest repertori: Marià Fortuny, Eugenio Lucas, Modest Urgell...

Molt, sí. Tot, no. I, el que més dol, les obres estel·lars de la col·lecció continuen en parador desconegut. Les principals encara no han arribat, alerten els entesos. Retaules de Pere Serra, Lluís Borrassà, Gonçal Peris; pintures de Carreño de Miranda i Anglada Camarasa… On són?

“Hem fet un pas molt important però no deixarem de persistir”, va emfasitzar Subirats. La lluita continua, mai millor dit. Però ara amb un nou aliat: inventaris originals que també s’han rescatat en el decurs de l’operació. Una informació inèdita per seguir la pista d’obres que en els matussers catàlegs que només es podien consultar fins ara no tenien una fitxa tècnica rigorosa ni, en força casos, cap imatge per identificar-les. Les filles de l’industrial es van ben preocupar d’ocultar els inventaris més exhaustius per impedir, al cap i a la fi, el que era la voluntat del seu pare.

Els especialistes de la Fundació Muñoz Ramonet (Francesc Fontbona, Bonaventura Bassegoda i Núria Rivero) tenen feina per estudiar tota aquesta nova documentació. De fet, ja en tenen ara en la tasca de reconeixement del conjunt recuperat. Són totes les 474 obres originàries del llegat Muñoz Ramonet? Totes, segurament que no. Cal fer comprovacions, reconeixen tots, des de l’advocat Molins fins al tinent Águila. I, en cas que no en procedeixin, es retornaran immediatament als seus propietaris. Hi haurà, si es vol dir així, un temps mort mentre Barcelona no incorpori definitivament el patrimoni que li pertany.

Mentrestant, estarà sota custòdia judicial en diversos dipòsits, la majoria dels quals, a Madrid (entre els que fan aquesta funció de magatzem provisional hi ha equipaments com ara els museus del Prado i el Reina Sofía). Molins va avançar ahir que demanaran que totes les obres s’agrupin en un mateix espai a Barcelona, també per poder-les examinar millor.

Sigui com sigui, l’espera més dura ja ha passat. Un quart de segle. Una eternitat.