Fidels... a l’editorial
Luisgé Martín és el nou premi Herralde amb ‘Cien noches’ i l’argentí Federico Falco queda finalista amb ‘Los llanos’ en la 38a edició del guardó d’Anagrama
Federico Falco va declarar que, des de jove, Anagrama és la seva editorial de referència
Els responsables del cobejat i reputat premi Herralde d’Anagrama no es van deixar intimidar pel virus i van presentar ahir el premiat i el finalista de la 38à edició.
Luisgé Martín (Madrid, 1962) ha estat el guanyador del premi, dotat amb 18.000 euros, amb Cien noches. L’argentí Federico Falco (1977) ha estat el finalista amb Los llanos. Totes dues obres seran publicades per Anagrama.
Luisgé (g de García) Martín ha publicat –entre novel·la, narracions, assajos i memòries– els seus darrers cinc títols amb Anagrama. La majoria dels deu anteriors, amb Alfaguara. “Recordo quan vaig llegir a la premsa el 1983 que Álvaro Pombo havia guanyat la primera edició d’aquest premi i vaig desitjar guanyar-lo jo algun dia”, va confessar l’autor, i també, que no era el primer cop que s’hi presentava.
Com a escriptor, Martín es defineix com a “pervers”, afirma que li agrada “mirar pel forat del pany”, que “pateix” quan escriu i que, en aquesta obra, es mostra “optimista i vitalista”, estats anímics que no fa seus habitualment.
Cien noches, “una novel·la que tracta de la infidelitat, la mentida i el desig”, Martín considera que “son tres novel·les en una: és una obra de tesi, una mirada moral, un al·legat en favor de la promiscuïtat; una novel·la eròtica, no pornogràfica, i una mica de thriller, d’obra detectivesca”.
L’obra, que té un vessant científic i analític, “parteix de la lectura, fa uns deu anys, d’un informe sexològic, segons el qual, el 55% dels homes i el 46% de les dones son infidels, però l’estudi advertia que és complicat saber-ho del cert perquè es menteix molt; llavors vaig pensar en un detectiu que investigués quins casos són certs”, explica Martín. I és que la infidelitat és present arreu. “Joan Carles I és, ell mateix, una novel·la sobre la infidelitat”, i amb moltes pàgines.
Juan Pablo Villalobos, en nom del jurat, va comentar que “l’obra planteja una pregunta: «la fidelitat de parella és possible?», o potser, «per què fem el que fem? Per què prenem determinades decisions?»”
L’editora Silvia Sesé va assegurar que “dels 886 originals presentats aquest any, després de l’Estat espanyol, d’on n’hi ha més és de l’Argentina”. No és gens estrany, doncs, que entre els finalistes n’hi hagués un, o més.
Federico Falco, fins ara, ha publicat tres llibres de relats, una novel·la breu i un poemari. Viu a Buenos Aires, on coordina tallers d’escriptura, entre altres activitats. I precisament del fet d’escriure tracta la seva novel·la, Los llanos.
Falco que, per vídeo conferència, no es va estar de dir que des de molt jovenet Anagrama és la seva editorial de referència, hi va afegir que l’obra parteix d’un doble repte: “Com puc explicar el pas del temps? I com puc explicar un paisatge com la Pampa, que bàsicament és una ratlla horitzontal?”
Per fer-ho, ens mostra com l’escriptor protagonista torna al poble, després que la parella l’hagi abandonat, i es dedica a cuidar el camp i les gallines. “Em molesta quan en una pel·lícula resumeixen en pocs segons o fan una el·lipsi del procés d’escriptura; he mirat de mostrar precisament aquest procés quan s’ha de superar una crisi vivencial i creativa”, va explicar Falco.