Llibres

Tirant cap al futur

El filòleg i novel·lista Màrius Serra publica una versió íntegra i “actualitzada”, “no modernitzada”, de ‘Tirant lo Blanc’, el gran clàssic medieval de Joanot Martorell

El tiratge inicial és de 6.000 exemplars de 976 pàgines i un preu de 24,90 euros cadascun

La força icònica de l’edat mitjana, el període de la història d’Europa que va del segle V al XV, preval en un ampli sector de la nostra societat, i no parlem només dels europeus. Només cal anar a la cultura de masses i comptar les pel·lícules i sèries que han versionat la llegenda del rei Artús, les croades cristianes, les invasions dels víkings, les ficcions medievals de Joc de trons...

Als Països Catalans hi ha diversos exemples d’obres de l’època molt destacades, com ara el Llibre de l’orde de cavalleria, de Ramon Llull, que va influir el valencià Joanot Martorell a l’hora d’iniciar Tirant lo Blanc, novel·la que va ser publicada el 1490 tot i que va ser escrita uns 25 anys abans.

El Tirant lo Blanc, una de les peces literàries més destacades a l’Europa de la seva època, però, “transcendeix els llibres de cavalleries medievals, per la mentalitat, per l’amplitud de mires, per l’humor, perquè no descriu gestes miraculoses en escenaris irreals i perquè les qualitats de l’heroi són ben humanes”, afirma Serra.

Actualment, quina seria la seva pega? Una llengua que demana una concentració, un esforç que no tots els lectors estan disposats a pagar com a peatge. Aquesta trava ara ha estat eliminada en la versió amb què el filòleg, novel·lista, enigmista i verbívor efervescent Màrius Serra ha actualitzat el text per a l’editorial Proa.

Ahir, en roda de premsa, l’editor Josep Lluch va explicar com va néixer el projecte. “Ens vam plantejar que si els anglesos, francesos, alemanys o xinesos poden llegir el Tirant, per què no podíem fer una versió en català actual? Una mena d’adaptació que s’ha fet amb clàssics com Cervantes i Montaigne. Hem volgut afegir una opció de lectura complementària, no substituir l’original, i la versió de Serra proposa una lectura plaent del Tirant i no acadèmica”, va exposar Lluch.

Han fet un tiratge inicial de 6.000 exemplars de 976 pàgines i un preu de 24,90 euros. “Volem que aquesta versió es converteixi en un clàssic en ella mateixa”, va afegir.

Màrius Serra va comentar que “és una novel·la extraordinària que per a un lector contemporani encara té molts atractius. Com va destacar Cervantes al Quixot parlant de Tirant lo Blanc, els personatges mengen, dormen i es moren i, fins i tot, diu que és el millor llibre del món”.

Serra ja ho deixa clar en el magnífic pròleg de l’obra, concís, entenedor i ple d’exemples en què mostra i argumenta les opcions filològiques i sintàctiques que ha anat triant (“Escriure és decidir, sempre”, va assegurar ahir), però va voler subratllar en la roda de premsa que ha fet una “actualització i no una modernització”. En el sentit que “la modernitat s’acostuma a definir per oposició a una etapa anterior que es considera obsoleta, antiga i superada en bloc”.

“L’obra té dos grans focus temàtics: l’èpica, les batalles, i l’eròtica, les relacions d’alcova. El més difícil ha estat la part retòrica perquè hi ha llenguatge diplomàtic, lletres de batalla, sermons..., i costa adaptar-ho respectant el ritme i la sintaxi.” Que “costi” no vol dir que no ho hagi aconseguit, encara més després de dos anys llargs “i un confinament per pandèmia” dedicat a aquesta tasca ingent i sent un malalt de lletra, hàbil i exigent com ell.

Com no podia ser d’una altra manera, Serra posa al davant la versió primera. “Espero que a un percentatge, per minso que sigui, dels que llegeixin aquesta versió se’ls obri la gana filològica i vulguin abocar-se a l’original.” Doncs anem tirant.

Criteris aplicats i rutes de lectura

“L’any 2005 vaig mantenir una llarga conversa per al programa literari Alexandria del Canal 33 amb Albert Hauf, just quan el filòleg solleric presentava la seva monumental edició anotada. Hauf va reclamar que l’edició de clàssics no es regís només pel calendari de commemoracions oficials i va invocar els exemples de països civilitzats com Anglaterra, Alemanya o França”, explica Màrius Serra al pròleg de l’obra, on descriu de manera clara la gènesi de l’adaptació, els referents que ha consultat i quins criteris va anar aplicant per fer aquesta actualització.

Un que fa la funció de botó de mostra és el terme arnés, “que designa, originalment, el conjunt de peces defensives d’un cavaller medieval [...]. Avui en dia arnès ens fa pensar [...] en un dispositiu de seguretat amb corretges per afermar-se. He optat, doncs, per dir-ne armadura”. Sí que actualitza topònims (Bavera per Baviera, Lucembor per Luxemburg, Conterburi per Canterbury, Varoic per Warwick.,...) i antropònims, només de noms de personatges històrics o mitològics, com ara Cipió per Escipió, Lançalot per Lancelot, Josep Abarimatia per Josep d’Arimatea..., però no dels de la ficció, com Plaerdemavida (la Celestina catalana), el mariner Cataquefaràs o el senyor de les Vilesermes. Serra també ens parla dels emmascaraments lingüístics, entre d’altres temes.

L’obra, naturalment, és íntegra, però s’ofereixen rutes temàtiques en què, seguint uns símbols específics, podem llegir directament els fragments amorosos (un 19% del text complet), els episodis bel·licosos (20%) o, si es vol, fer un tast de nou capítols, dels 487 en total, seleccionats per ell com a peces independents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia