Mirador
Superant l’accídia
‘Moonwind Simfònics’ és una ‘sinergia de complictats’
Els temps distòpics solen anar acompanyats de gran dosis de tristesa i accídia, aquell pecat capital que porta a un estat de l’esperit incapaç per a fer res de bo. Malgrat aquesta situació, no és menys cert que no deixen de passar coses extraordinàries, moltes vegades desaparcebudament, que constitueixen una joia, però també els indicis i llavors d’allò nou. Diumenge, sense més, la població de Godella, al País Valencià, va donar una lliçó al món musical dels països de parla catalana amb la presentació de la Moonwinds Simfònic, una formació sorgida de l’ensemble d’instruments de vent que dirigeix el clarinetista godellenc Joan Enric Lluna, de la ja desapareguda Orquestra de l’Horta Nord i alumnes dels professors de les dues formacions. Amb un programa format per obres d’Òscar Colomina (The Blue Flask) i Beethoven (Concert per a piano núm. 3 i Simfonia núm. 5), la presentació de la formació, retransmesa per streaming, va comptar amb el concurs del docte Josep Colom com a pianista amb una versió intensa, bella, creativa i poètica de l’esmentat concert beethovenià que s’erigeix com una de les pàgines més anunciadores de nous horitzons estètics com ara el de la Simfonia núm. 5, opus 67. Si bé és cert que la interpretació de la simfonia no va reeixir al mateix nivell que el concert, no és menys veritat que la formació va mostrar unes formes que permeten creure en el projecte. Ben conduïda per Lluna, Moonwinds Simfònic es presenta com una “sinergia de complicitat, d’ajuda mútua i en una comunitat humana i musical”. O si voleu, allò que ens convé per superar temps distòpics i accídia.
