Apte per a adults

Es pot parlar/cantar en un disc de música infantil o familiar de la pèrdua d’un fill durant la gestació o el part. Sí, es pot, “des de l’acompanyament” i amb molta delicadesa, com ho ha fet Xiula a Et faig un lloc, una de les cançons més tendres del darrer disc del quartet barceloní, Descontrol MParental. És oficialment el quart disc en vuit anys de la banda que formen Jan Garrido, Rikki Arjuna, Adrià Heredia i Marc Soto: una aliança entre músics i educadors socials per crear cançons divertides, amb els ritmes més diversos, que al mateix temps expliquin coses interessants per als petits i per als grans que els acompanyen. El seu directe, treballat al llarg de més de 700 concerts –aquest any n’han hagut de suspendre més de 80– és explosiu: una autèntica festa per a totes les edats.

Descontrol MParental podria ser considerat també el cinquè disc de Xiula, perquè en ple confinament el grup va publicar Cuarto lagarto , una recopilació de temes inèdits –rareses, podríem dir-ne– de procedència diversa, que el grup havia pensat treure pel seu desè aniversari, però que la pandèmia va fer avançar. I ara, al cap de pocs mesos, apareix aquest Descontrol MParental, un disc que “segueix amb l’essència de Xiula de posar música als problemes familiars, però aquest cop posant el focus d’atenció en els pares i les mares”. Perquè si parlem de música familiar ens hauríem de referir a tota la família, no?

“La nostra voluntat és pedagògica i gairebé terapèutica, perquè en una societat tan fragmentada i dividida com la nostra podem fer veure a través de la música que a tots ens passen més o menys les mateixes coses, també com a pares i mares”, explica en Rikki. El disc està plantejat com “un viatge de catorze cançons que passen pels diferents moments de la criança”. Un viatge que Xiula fa en bona companyia: Albert Pla col·labora a El conte; Beth, a Descontrol; Suu, a Anem de festival; Ivette Nadal, a Quan m’enfado; Elena Gadel, a Per què no dorm?, i tot un cor de pares i mares artistes, a Un dia més (Els matins miserables), versió molt lliure, però real com la vida mateixa, d’un dels temes més coneguts d’Els Miserables.