Art

opinió

En el traspàs de Domènec Fita i Molat

Conreava molts estils, però sempre s’identifica una obra de Fita

Fita, vas néixer dues vegades: el 1927 i, novament, el 1953, quan vas caure de la bastida a l’església de Betlem, a Barcelona, on pintaves el baptisteri. Has traspassat almenys tres vegades. Les dues primeres amb resurrecció inclosa, recuperant l’alè perdut a l’hospital. La darrera i definitiva acabant el teu camí. El teu llarg camí vital que t’ha permès acumular experiències, relacions i amistats en el terreny personal i culminar una llarga i fèrtil trajectòria artística.

Però això no ho has pas fet tu sol, ja que sempre has comptat amb la companyia i el suport incondicional de l’Àngela. Sense ella tu no hauries estat el mateix. T’ha acompanyat ajudant-te a superar les limitacions físiques i també col·laborant a difondre la teva obra, especialment a través de la galeria Expo Art.

Has estimat i t’has fet estimar. En tot moment has estat disposat a donar-te als altres, tant personalment com artística. Has dut a terme una profitosa tasca pedagògica al llarg de gairebé vint anys a través del teu Estudi d’Art. D’allà, en van sortir molts deixebles i amics.

En el terreny artístic no has defallit en la tasca d’experimentar amb materials i tècniques ben diversos. No has volgut tenir un estil, sinó conrear-ne molts. Però sempre s’identifica una obra quan és d’en Fita. Has convertit la teva limitació física en un esperó per a treballar més i més, sempre amb l’objectiu de crear una obra artística que comuniqués, servís i que fos útil. El teu treball ha estat sempre intens i fèrtil. En són prova les més de 12.000 fitxes d’obres. L’instrument del teu propòsit artístic ha estat el que s’ha anomenat art integrat, aquelles obres teves de forta càrrega social, adaptades a cada lloc, circumstància i moment, en expressió d’en Narcís-Jordi Aragó. Potser l’exemple més complet és la intervenció als hotels Sport de Soldeu, a Andorra.

Has estimat sempre Catalunya tot somniant, com molts ciutadans d’aquesta terra, que un dia serà lliure i independent. Però encara no ho has pogut veure. Amb el propòsit de preservar i divulgar la teva obra, l’any 2000 vares crear, amb l’ajut de la Diputació, la Fundació que porta el teu nom i que, més enllà del temps i les persones concretes, treballarà per dur a terme la teva voluntat.

Has estat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1983. Has tingut importants reconeixements. Entre d’altres, la Medalla d’Or de la Diputació de Girona, la Creu de Sant Jordi, la Medalla de la Universitat de Girona i la Medalla Pro Ecclesia et Pontifice.

Que el teu testimoni personal i artístic pervisqui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Tony McFarr, el doble d’acció de Chris Pratt i Jon Hamm

música

Pol Bordas estrena ‘Cor petit’ amb la ‘col·labo’ de Figa Flawas

girona

La Casa Natal de Dalí, guardonada en els Premis CETT Alimara

FIGUERES

L’Ajuntament de Portbou torna a ser patró de la Càtedra Walter Benjamin

PORTBOU
música

Cala Vento versiona ‘Pau’ d’Els Pets en el seu vintè aniversari

girona
cinema

Nous membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català

barcelona
cultura

Nova passarel·la per veure millor les petjades de dinosaure al jaciment

Fumanya
Kike Maíllo
Director de cinema

“Quan l’èxit no neix del talent, és efímer i buit”

Barcelona
Festival de canes

Els deliris de grandesa de Coppola

canes