En saber que Lotte H. Eisner estava greument malalta, l’hivern de 1974, el cineasta Werner Herzog va emprendre un viatge a peu des de Munic fins a París, on aleshores estava ingressada en un hospital l’autora de La pantalla demoníaca, sobre el cinema de l’expressionisme alemany, i co-fundadora, junt amb Henri Langlois, de la Cinémathèque el 1936, un cop instal·lada a França havent fugit del nazisme. Herzog va fer el viatge com un intent de salvar Eisner de la mort, que no va arribar-li fins 10 anys després, anotant-ne les experiències i reflexions en un dietari que més tard va publicar amb el títol Del caminar sobre el gel. Pablo Maqueda afirma a Dear Werner que aquesta travessia deu ser el més gran acte d’amor de la història del cinema.

Seguint el dietari de Herzog, que en diu amb complicitat alguns passatges mentre es fan presents altres fragments del text a la imatge, i afegint-hi els seus propis comentaris en off, Maqueda mostra com va emprendre el mateix viatge en una pel·lícula que vol ser un acte d’amor a un cineasta (i al cinema) que, a més de fer-ho sobre el gel, ha caminat a través d’erupcions volcàniques, coves prehistòriques i paisatges abismals, així com juntament amb vampirs, assassins en sèrie, conqueridors, vidriers, amants de l’òpera capaços de navegar amb un vaixell per una muntanya, però també amb aranyes, iguanes, ossos, formigues, mones i caimans. Filmant la Selva Negra durant la travessia, pobles d’Alemanya i França amb cementiris plens de tombes dels morts en les guerres, Pablo Maqueda ha volgut posar imatges a la pel·lícula que Herzog va escriure. Queda en un intent i, certament, un acte d’amor .