cultura

QUÈ HI HA DE NOU

L'any que comença

Diria que el 2017 no és un any amb efemèrides lingüístiques oficials. Si no són prou rodons els 85 anys que va morir Antoni M. Alcover i els 20 que va morir Joan Coromines, encara ho són menys els 7 que farà de la mort de Joan Solà o els 3 de Badia i Margarit. La cara més alegre diu que el mes que ve farà 149 anys del naixement de Pompeu Fabra. Això vol dir que, oficialment, potser el 2018 serà declarat Any Fabra. Me'n descuidava: el 2017 en farà 60 que Noam Chomsky va publicar Syntactic structures. En aquest punt podeu afegir-hi tantes obres com vulgueu, seves o d'algú altre, i no acabaríem. Salvant això, l'any que comença té poques sorpreses.

Permeteu-me que en digui una, que no és oficial (ni confidencial) però que ja té participants i seguidors. Té a veure amb un lingüista català. Deixeu-me que us el presenti com si no el coneguéssiu.

Joan Ferrer i Costa ha escrit que “els seus llibres són extremament austers i densos, sense cap concessió al disseny”. També ha escrit que “són obres d'una rara perfecció”. Martin Louis Hevly ha explicat que no va arribar a estimar la seva pròpia llengua materna, l'anglès, fins que no va arribar a tenir “la fortuna de conèixer la persona”. Les explicacions del lingüista català són “el súmmum de la lucidesa”. I Hevly, professor nord-americà amb llarga residència a Catalunya, explica una anècdota divertida, que ara li manllevo.

Context: viatge de Moià a Manresa, un diumenge al vespre. Anys noranta, negra nit. Renault Twingo de tres portes, carrosseria hatchback. Un cotxe “de mida XXS”. El nostre lingüista, propietari del Twingo, es veu empès a acompanyar fins a Manresa el bo de Hevly, que acabaria publicant cinc volums d'una gramàtica anglesa extraordinària. Però Hevly no viatja sol: l'acompanyen dos pastors alemanys “de mida XXL”. Tots quatre s'entaforen dalt del Twingo (posem que aquell vespre fes molt fred i que, a més a més, plogués. Això m'ho invento). Els dos homes s'asseuen al davant, amb els ulls clavats a la carretera. Els dos gossos, al darrere, contribueixen a entelar els vidres. És Hevly qui escriu que, literalment, els gossos estan “breathing down his neck”. Agafat al volant, el nostre lingüista es va fent més i més petit. El viatge va acabar bé, malgrat l'alè de les feres.

El nostre lingüista farà 77 anys el 4 d'agost. No és un número rodó, però és singular. Alguns dels que l'admirem li retrem un petit homenatge el pròxim setembre. També ho faran alguns dels que ja no hi són, com el malaguanyat poeta Jordi Enjuanes-Mas, que li va dedicar un sonet esplèndid: “Qui, sinó ell, sap de ribot i encaix, / d'hàbil burí o cisell, d'orfebreria, / de fina perla o moradenc balaix, / del mot precís teixint la brodaria / d'enfilar-lo del dret o de biaix, / d'afinar subtilment la punteria / de cada dard que surt del seu carcaix, / mestre com és de llengua i poesia?”.

Efectivament, és el gramàtic del poble, que diria Carles Riera; en Ruaix de les Fitxes, que diria Albert Jané. És Josep Ruaix, el Gran Ruaix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.