Pep Bou i Jorge Wagensberg creen la bombolla hexagonal

Pep Bou i Jorge Wagensberg van improvisar sobre ciència i bellesa a la inauguració del Cosmocaixa, ara fa cinc anys. Ara reprenen aquella conversa amb un treball més acurat en què Bou utilitza la bombolla –quan no la paraula– per respondre a les provocacions del lúcid científic. L'exdirector del Museu de la Ciència aclareix, irònic: «No us preocupeu, jo no faré bombolles.» Acompanyant els dos protagonistes, hi ha la intervenció del pianista Roc Sala, que interpretarà Debussy, Mompou i Chopin, completant la màgia de les bombolles.

L'obra és d'una notable envergadura, comenta Bou, cosa que farà difícil la seva gira. Sobretot, si es té en compte la complexa agenda del divulgador científic. De fet, Wagensberg va escriure Berishit (la primera paraula de la Bíblia, que significaria «al principi de tot») com un treball per als museus, un taller amb el qual es poguessin completar les experiències comprovades. I és que en aquest espectacle hi ha des d'Arquímedes fins a Newton, i es continua pendent de la humitat de l'aire perquè les bombolles puguin enlairar-se. Si la tramuntana ho impedeix, «no passa res», diu Bou. Si la bombolla no aguanta, «sempre puc explicar la tesi de l'error». La ciència avança gràcies als errors dels científics, quan ells argumenten per què ha fallat.