Patrimoni

cultura

El músic Jaume Nunó no va néixer al Palmàs de Sant Joan

Una fotografia permet documentar, en un estudi de Marcel Miquel, que la casa natal de l'autor de l'himne mexicà és uns carrers més avall

El consistori hi posarà una placa i esmenarà la informació

Una fotografia familiar del compositor santjoaní Jaume Nunó (1824-1908), autor de l'himne mexicà, ha permès refutar la tradició que va néixer al Palmàs de Sant Joan de les Abadesses, tan arrelada que fins i tot el consistori va adquirir la finca a finals de la dècada dels noranta i hi va destinar un milió d'euros per rehabilitar-la, el 2010, com a centre cívic i casal d'avis. En l'espai, una exposició permanent recorda la figura del músic, que només va viure al municipi els primers nou anys de la seva vida. Després de formar-se musicalment a Barcelona i Itàlia, va residir a Cuba i Mèxic i va morir als Estats Units, per bé que les seves restes estan enterrades a la Rotonda dels Homes Il·lustres de Mèxic.

La recerca minuciosa de dos musicòlegs, Cristian Canton i Raquel Tovar, els va permetre l'any 2009 escriure la primera biografia oficial del mestre Nunó, amb documentació inèdita i un recull de fotografies que conservava un besnet del músic als Estats Units. Entre el material hi havia una postal que Dolors Nunó –filla gran del mestre i hereva– va enviar a la seva germanastra als EUA, on es veu la façana de la casa natal feta amb molt poc angle. De fet, aquesta mateixa imatge s'exposa a l'entrada de l'edifici ja restaurat, sense que ningú sospités que aquella no era la casa natal.

Només l'actual propietari de la vertadera casa natal va advertir que la imatge pertanyia a la seva finca, però no li van fer gaire cas fins que fa un any l'estudiós Marcel Miquel va decidir estirar el fil. Tot plegat ha donat pas a un nou estudi, presentat dissabte, en què sosté que en realitat la casa natal del músic es troba uns carrers més avall, al carrer Comamala, número 7, i al cor del nucli antic.

Un cúmul d'equívocs

Però Marcel Miquel no s'ha volgut quedar només amb l'anècdota i ha intentat trobar explicació a una errada que s'ha mantingut durant dècades. Després de consultar els arxius del poble, diagnostica un “cúmul d'errors”. En primer lloc, l'atribució del Palmàs com a casa natal del mestre es remunta als anys seixanta, quan es va reivindicar la figura de Jaume Nunó i es van impulsar les relacions amb Mèxic.

En aquell moment el carrer s'anomenava “del mestre Nonó” en record a Josep Nonó, un altre músic compositor santjoaní que va fer carrera a Madrid i va fundar el primer Conservatori de Música. Aquest detall, però, va passar-se per alt i es va donar per fet que s'havia dedicat al mestre Nunó perquè era on havia nascut.

L'Orfeó Català de Mèxic també va col·locar una placa al Palmàs l'any 1969 per indicar on era la casa natal, i un altre fet que podria haver portat a la falsa creença va ser la semblança entre l'activitat que s'havia fet al Palmàs, que havia acollit un taller tèxtil, i la feina del pare de Nunó, que havia estat paraire (preparava les llanes). “Tot plegat va fer que es donés per fet que era la casa natal quan no ho era, quan ja no quedava cap familiar directe que ho pogués rebatre”, assenyalava Miquel en declaracions recollides per l'ACN.

Esmenar la confusió

La regidora de Cultura, Montserrat Tallant, no amaga que es va sorprendre quan va saber l'error però creu que, vist amb perspectiva, ha estat una “feliç coincidència”. “Si no hi hagués hagut el vincle amb Nunó, la casa no s'hauria adquirit ni arreglat (primer es va enderrocar i després es va aixecar de nou) i no tindríem aquest magnífic equipament al servei de tots els vilatans”, hi afegeix.

L'edil aposta per esmenar l'equívoc en totes les publicacions digitals incloent-hi la situació de la casa natal real i posant-hi una placa. L'altra iniciativa que estudiaran, tal com proposa l'autor de l'estudi, és fer una ruta amb tots els indrets que recorden la figura de Jaume Nunó. I on a partir d'ara no hi pot faltar la finca del carrer Comamala, número 7, com a la veritable casa natal del compositor.A parer de Tallant, més que un error, la nova dada permetrà fer “reviure” el personatge i unir encara més el poble català amb el mexicà, on és un personatge il·lustre. Recorda que el Palmàs és un indret molt visitat per la comunitat mexicana, tant de Catalunya com de fora. Cada any se celebra en aquest punt del Ripollès la festa nacional de la independència d'aquell país, coneguda com a Grito.

LA DATA

1906
És la datació,
dos anys abans de la mort de Nunó, de la imatge de la casa al carrer Comamala de Sant Joan


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda