Patrimoni

Cultura

El Morera fa memòria de cent anys d'història museística

Un llibre recull els cent esdeveniments que han marcat la complicada història del Museu d'Art Jaume Morera

Coincideix amb el Dia dels Museus i és, amb l'exposició ‘Connexions', un dels principals actes del centenari

Coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Museus, ahir es va presentar en societat el llibre El Museu d'Art Jaume Morera. Cent esdeveniments que han marcat una història centenària. L'han escrit a quatre mans la historiadora Esther Solé i el director del Museu Morera, Jesús Navarro. El llibre inclou els cent fets més rellevants que han marcat el museu en la seva estranya i difícil història: des dels orígens a través de l'exposició d'art de les Festes de Maig de Lleida de l'any 1912, moment en què les elits de la ciutat veuen la necessitat de dotar Lleida d'un centre d'art que reculli l'esclat artístic del moment, fins a la seva conversió en Museu del Poble durant la Guerra Civil espanyola, el seu tancament arran de la victòria feixista, la llarga etapa de silenci del museu, sense seu i amb les obres emmagatzemades, fins a la seva reobertura a l'actual seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el seu pas per l'edifici del Roser i la darrera etapa viscuda a l'antic Casino, en un pelegrinatge dilatat en el temps tot esperant una seu definitiva. Amb tot, el museu ha anat creixent i consolidant els darrers anys una proposta museística pròpia, centrada en l'art de finals del segle XIX i del segle XX i per tant complementada amb el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, i La Panera com a centre d'art contemporani i experimental.

Història visual

Dels cent esdeveniments escollits per al llibre, Jesús Navarro evita fer una llista dels més destacats: “Ho són tots, són cent episodis que d'una manera o altra han marcat la història del museu.” Ell i Esther Solé han fet una extensa tasca de documentació per seleccionar els cent episodis més significatius i també han cercat fotografies de les diferents èpoques i dels episodis descrits i que són una part substancial de l'obra.

El llibre l'ha editat Pagès Editors amb la col·laboració de la Paeria, titular del museu. Ahir a la tarda la sala de plens va ser l'escenari de la presentació, presidida per l'alcalde, Àngel Ros.

El darrer esdeveniment

La història del Morera no s'ha acabat després d'aquests cent anys de vida. El darrer dels cent esdeveniments escollits per Navarro i Solé és justament la decisió de traslladar-lo per fi a una seu definitiva, a l'antiga Audiència de la rambla Ferran. “Espero que en un pròxim llibre el primer dels esdeveniments citats sigui l'obertura per fi a la seu definitiva del museu.” Està previst que això passi el 2019. El finançament necessari per a l'operació, d'uns 4,2 milions d'euros, està pràcticament garantit amb la consecució de fons europeus Feder, una subvenció de la Generalitat, i aquesta mateixa setmana la Diputació ha anunciat que també hi farà una aportació.

En el marc del Dia dels Museus, altres centres han organitzat diverses activitats. El plat fort serà aquest dissabte a la nit, amb l'obertura dels equipaments durant la Nit dels Museus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda