Cultura popular

CARLES PUIGFERRAT

PRESIDENT DEL GRUP SARDANISTA RIALLERA DE VIC DES DE L’ANY 1995

“Musicalment parlant, per a la sardana ara és el millor moment”

Aquest historiador i redactor editorial nascut a Tona el 1968 fa 23 anys que presideix un grup sardanista integrat per cinc colles, la primera de les quals –la Riallera– es va fundar el 1948

Com s’ho han fet per arribar al 70è aniversari de la colla Riallera?
En una entitat és molt complicat arribar-hi, però ho hem pogut fer amb el compromís fort de moltes persones i l’enllaç de moltes generacions.
Diuen que per l’entitat hi han passat més de 600 persones, fins ara. Encara hi ha gent jove que s’apunta a ballar sardanes?
Sí. Nosaltres ara som 60, i d’aquests n’hi ha 40 que tenen menys de 30 anys. La majoria tenen entre 13 i 28 anys.
I per què s’hi apunten?
Molts comencen ja de petits. La sardana és un món: és una música, és una dansa, i quan t’hi enganxes, ho gaudeixes molt. El problema sempre és fer conèixer a la gent més jove aquest aspecte de la cultura tradicional catalana.
La sardana ha quedat com una cosa testimonial i folklòrica?
Més que folklòrica diria que és un dels aspectes de la cultura tradicional catalana. En 50 anys el món ha canviat tan radicalment, el lleure de la gent ara és tant diferent, que a la sardana li ha costat adaptar-se a aquest nou ritme. El fil de la sardana, però, no s’ha perdut mai. De fet, és una tradició relativament nova, només té 150 anys.
I li preveuen llarga vida?
Això dependrà de nosaltres i de la receptivitat que tinguem amb les noves famílies amb criatures. Si ens hi podem acostar per oferir-los el que fem i ho veuen com una cosa interessant, segur que tindrà continuïtat. Ara bé, hem de pedalar, ens hi haurem de dedicar.
I com s’aconsegueix aquesta receptivitat?
Explicant que la sardana no és només aparentment un ball. D’entrada crea una sensibilitat cultural vers la música, vers la dansa. Hi ha molta gent de la colla que toca instruments, amb sensibilitat cultural. Una colla no és una agrupació sardanista que munta un aplec, sinó que suposa una realització, uns objectius, anem a concursos... Al darrere hi ha uns valors de companyonia, de treball conjunt i de compromís sense els quals és impossible tirar la sardana endavant.
El vostre grup normalment té cinc colles en actiu. La Trèvol és per a infants de fins a 11 anys. Hi venen perquè volen o perquè els apunten els pares?
A aquestes edats bàsicament és perquè als pares els interessa. Després, quan ho han tastat, ja venen perquè volen. De fet, el millor és començar a aquesta edat, perquè és quan estan més receptius i aprenen més de pressa.
Els de la colla Arc Iris (11-14 anys), que ara no existeix, ja participen en campionats...
Sí, els més petits només van a concursos lliures. A partir dels infantils, sobretot en els juvenils grans i també en els veterans, és quan hi ha més competència.
Pel que fa a la colla Montseny, fundada el 1969, el novembre passat va quedar campiona de Catalunya en sardana esportiva i de punts lliures. Què és la sardana esportiva?
És la de competició, no és la de la plaça. Si mires alguns vídeos a Youtube, veuràs com ballen a la nostra colla Montseny. Té molta exigència i moltes hores d’assaig. La sardana de punts lliures és aquella en què els punts –curts i llargs–, la coreografia, és inventada. Encara és més difícil que l’altra.
Vol dir que de sardanes se n’estan creant constantment?
Uf! A milers. Musicalment parlant, per a la sardana ara és el millor moment. És impressionant. Senzillament perquè el nivell musical del país ha pujat i hi ha tota una generació de joves que escriuen sardanes i amb un nivell musical que no s’havia vist mai. En intèrprets, igual, i les cobles ara toquen molt millor que fa 30 o 40 anys.
La colla Riallera en quin lloc del rànquing de Catalunya està?
És la cinquena. L’any passat vam pujar de categoria. De fet, la Riallera és una de les grans colles que hi ha hagut a Catalunya de tots els temps. Actualment d’actives n’hi ha un centenar.
I com en el món casteller, geogràficament hi ha un nucli dur del sardanisme?
Està estès per tot el territori, però en competició i entre les colles grans, la que tradicionalment ha dominat és la ciutat de Barcelona. Però depèn de la categoria. També n’hi ha moltes en comarques de Barcelona: a Terrassa, Sabadell, Manresa, Vic, Manlleu, també n’hi havia hagut a Igualada... A Osona som tres, però hi ha una rivalitat sana, no hi ha problema.
Quan arrenca la temporada sardanista?
Comença diumenge [ahir per al lector] però és a partir del març o l’abril quan comencem a anar a concursos, i fins al novembre. Les actuacions, en plena temporada, es fan a l’estiu. Tota la cultura popular necessita bon temps, perquè es fa al carrer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

DANSA

El Mercat convida dues coreografies noruegues a ballar complexes celebracions

BARCELONA
cultura

Collboni esquiva reunir-se amb els impulsors de la campanya Salvem el Museu del Disseny

barcelona
Cinema

El BCN Film Fest obre portes i espera Meg Ryan

barcelona
Mònica Soler Ranzani
Novel·lista

“Faig ficció, però em preocupa molt la versemblança”

Barcelona

Model i artista amb final feliç

Barcelona
ARTS EN VIU

Ròmbic produeix un ‘site specific’ amb 10 titellaires pel seu desè aniversari

BARCELONA
sant feliu de guíxols

Dani Fernández, La Oreja de Van Gogh i Nil Moliner, al 2n Idilic Festival

sant feliu de guíxols
mostra

Nova exposició permanent a la Fundació Josep Pla de Palafrugell

Palafrugell
Crítica

Lloança al gran misteri