Llibres

Assaig

Gemma Busquets

El poder feminista dels braçalets

En un episodi de la sèrie Bones , la racional antropòloga forense Temperance Brennan es disfressava de Wonder Woman i la seva superior al laboratori ho havia fet de Catwoman. Buscant, segurament sense saber-ho l’aprovació masculina, demanava al seu company, l’agent de l’FBI, Seeley Booth –que al seu torn s’havia disfressat de Clark Kent, no pas de Superman– quina de les dues heroïnes de còmic era més “poderosa”. La periodista madrilenya Elisa McCausland conclou el llibre amb una altra anècdota: una amiga li envia la foto de la seva filla de quatre anys que, per carnestoltes, s’ha disfressat de Wonder Woman.

Fascinats per un vestuari molt icònic amb els colors primaris, la tiara i els braçalets, el mite de Wonder Woman, creada a principi dels anys quaranta, no només ha revifat, gràcies en part a la indústria de Hollywood, amb una pel·lícula protagonitzada per Gal Gardot, sinó sobretot com a “ancoratge identitari per a tota una generació que consumeix cultura mainstream” i en fa una “orgullosa exposició en les xarxes socials”, segons escriu McCausland en un llibre en què ha fet diverses anàlisis i lectures del personatge partint d’orígens com les sufragistes i arquetips com el denominat “feminisme amazònic” però també el paper de l’heroïna en l’escenari social i polític post-11-S. El llibre posa èmfasi en com l’univers del còmic, en concret els superherois i per extensió les superheroïnes, no han estat a l’altura a l’hora de conquerir estadis d’igualtat. Perquè la mirada de la societat ha preferit veure les heroïnes –i en el cas del físic de Wonder Woman és clar– com un cos exposat i objecte fetitxista, i no com l’instrument pel canvi. En aquest sentit, la historiadora Jill Lapore hi afegeix que amb els anys Wonder Woman va perdre les arrels feministes. El llibre reflexiona prenent Wonder Woman com a mirall de les imperfeccions i somnis, però també com a potencial pel canvi i subvertir, amb braçalets o sense, els patrons socials establerts.

wonder woman
Elisa McCausland
Editorial: Errata Naturae Madrid, 2017 Pàgines: 256 Preu:19 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Mor Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona
Cultura

La Patum Infantil omple de balls i salts la plaça de Sant Pere

Berga

L’Escola de Teatre La Diana estrena ‘Un Dios salvaje’ a El Canal

Salt
música

Salvador Sobral clourà la 20a edició de l’(a)phònica amb un concert gratuït

banyoles
MÚSICA

Beth Gibbons, bellesa i dolor al Primavera Sound

BARCELONA