Poesia
Toni Gol Roca
Sense fissures
Núria Pujolàs (Cànoves, 1971), Lali Ribera (Súria, 1958) i Jordi Roig (La Palma de Cervelló, 1957) han publicat un poemari experimental amb uns resultats sorprenents. Diem “experimental” perquè els autors es van proposar o van sentir “una ànsia imprevista d’escriure junts” des que es van conèixer en un recital de poesia. “Dient versos al carrer de l’atzar”, diuen ells mateixos.
A punt (així és com es titula el llibre de poemes) és un cant a la complicitat, un cant a la cooperació i un cant a la humilitat. I sobretot és un cant que convida, és un cant que ens anima a llegir, a escriure, a viure la poesia.
El llibre consta de tres parts, clarament diferenciades. En un primer bloc titulat Blanc els autors busquen el seu jo més íntim i alhora més despersonalitzat a través d’un conjunt d’haikus que conviden a la contemplació serena de la vida i de les coses.
El segon bloc es titula A mà. Aquesta part vol ser més filosòfica, més reflexiva, amb versos que esdevenen aforismes sempre enriquidors i a vegades inquietants.
El tercer bloc és introspectiu, més freudià, si se’ns permet l’expressió. Una part titulada L’endemà i que busseja en les profunditats de l’ànima humana, en les cèl·lules emocionals més bàsiques i amagades per alliberar pors, terrors nocturns, fantasies i il·lusions que es projecten com una idealització davant la duresa terrible de la vida. Finalment, clou el llibre un Apèndix que és tota una declaració d’intencions.
Com atacar la via a tres veus
Escriure un llibre de poemes a tres bandes (o a sis mans, si ho voleu) i que tot acabi bé, no és una tasca fàcil. Implica moltes coses. En primer lloc renunciar a aquella part de l’ego que es vol imposar per sobre de raonaments i sentits comuns. Aquí trobem un entrebanc considerable, una paret de novè grau que cal escalar amb constància i sacrifici. Els criteris personals per on cal atacar la via acostumen a ser irreconciliables i de difícil solució, ja que hi ha tantes maneres de llegir-la –la via– com escaladors a punt per enfilar-s’hi.
Però vet aquí que se’n surten. Per tant, triple mèrit dels poetes que buscant complicitats i creant sinergies acaben donant unitat i ritme al poemari. I ho fan de manera agosarada, però ferma, a través d’una estructura compacta i sense fissures, aconseguint “difuminar les notes dels tres egos –diuen ells– per comprendre a una sola veu” una suite poètica que conjuga de manera excel·lent estils i harmonia.
A punt, doncs, és un poemari escrit per aquest triangle poètic que amb tres veus diferenciades aconsegueixen coronar, a través d’una sola veu, el pic més alt de la paraula, la lletra A. Bona lectura.
