Compromís amb la natura

Peces que es fonen, que s’assequen, que es volatilitzen, que es velen i s’esborren: la vintena d’artistes que participen a l’exposició central d’Empordoneses, oberta a la Casa Empordà de Figueres fins al 14 d’abril, s’enfronten al canvi climàtic amb una mirada catastrofista, però també amb ironia, com proposen Abdon Jordà i Mercè Cuartiella amb el seu Kit de supervivència, que posa el dit a l’ull d’una humanitat que “en lloc de mirar d’aturar o pal·liar les conseqüències del canvi climàtic, s’avança als seus efectes comercialitzant un kit que preveu les condicions devastadores”. No hi falten tampoc les aproximacions reflexives, com la de Pep Aymerich, que rescata el significat simbòlic de la terra contingut al Beatus de Girona per parlar-ne com d’una matèria corporal i “reclamar la imperiosa necessitat de conservar-la”. La identificació física amb la Terra arriba al seu extrem en la performance de Ramon Guimaraes que va servir per inaugurar la mostra el 10 de març passat i en què l’artista precipitava el clivellament de la capa de fang amb què s’havia cobert el rostre amb un assecador de mà. Algunes propostes, sense defugir la denúncia, adopten formes tremendament poètiques, com les breus gravacions de micropaisatges que Ester Baulida ha enviat durant un any als amics pel seu natalici, com postals vives d’aniversari. L’exposició, amb motiu de la qual s’ha editat un complet catàleg, ha estat comissariada per Marta Pol i Rigau.