La Pedrera, de nou a la natura

Ho explicava ahir la directora de la Fundació Catalunya La Pedrera, Marta Lacambra, a la seva seu: “Aquest va ser el darrer edifici civil que va construir Gaudí i hi va voler retre homenatge a la natura, la seva font principal d’inspiració.” I és en aquest sentit que s’ha volgut remodelar la visita guiada al conjunt arquitectònic, que feia deu anys que seguia les mateixes pautes. “Volem fer el recorregut molt més suggestiu per al visitant”, va explicar.

Aquesta suggestió ha de venir precisament de l’evocació de la natura, i així, hi tenen un paper important la sensació de moviment i la llum. El projecte ha estat elaborat pel Grup Transversal. El seu responsable, Eudald Tomasa, va explicar que el projecte ha estat ideat per donar a entendre que la Pedrera és una obra mestra de la natura. “Amb aquestes accions volem que el visitant connecti amb l’edifici a través de les emocions.”

S’han creat dos nous audiovisuals. En un d’ells, amb una estètica molt de la sèrie televisiva Joc de trons. es representa el fet que la Pedrera ja estava creada abans que la projectés Gaudí i s’estableix un paral·lelisme entre les formes de l’edifici i les construccions naturals. En una línia menys èpica i més didàctica, un altre audiovisual mostra les formes que van inspirar el traç de Gaudí, des d’una papallona donant forma a una porta de vitralls fins a una palmera que inspira les columnes del recinte.

Els dissenyadors de la nova interpretació del recinte han optat per la subtilitat i han intentat que el visitant senti les vibracions de la Pedrera, fins al punt que en una part del recorregut se senten uns batecs. També la llum és un dels elements subtils que ajuden a copsar una nova dimensió de la Pedrera que sovint no pot controlar a determinades hores del dia els forts contrastos. Uns focus, sense que els espectadors ho puguin detectar, neutralitzen aquests contrallums. Al pati de Provença, la llum fa que una coberta sembli moure’s com les ales d’un insecte.

Al terrat, els guerrers parlen de debò. I no amb crits de guerra, sinó amb poemes relacionats amb els éssers gegantins. Textos de Verdaguer, Borges, Góngora, Maragall i Lord Byron arriben a cau d’orella als visitants amb relats d’aquesta mena. També al terrat, els badalots, els grans elements escultòrics que protegeixen les escales, representen elements naturals com ara l’aigua i la terra. Aquesta experiència primigènia troba una esgarrifosa sensació quan a les golfes sentim la remor d’un animal, probablement una balena que ens té atrapats al seu interior.