La vil·la romana, municipal a Vall-llobrega
El consistori rep el solar del jaciment de Vilarenys a canvi de cedir a l’Incasòl altres terrenys per ampliar el polígon
Les restes de la vil·la romana de Vilarenys, a l’extrem sud de la zona industrial de Vall-llobrega, no es perdran. L’Incasòl, després d’una dècada amb la zona excavada al descobert, ha sufragat la cobertura dels vestigis –protegits amb malles geotèxtils i capes de grava i terra al capdamunt, com prescrivien els informes d’arqueologia de la Generalitat– i s’ha avingut a cedir la parcel·la, d’uns 6.000 metres quadrats, al consistori.
L’alcalde, Rufino Guirado, explica que l’operació ha requerit alguns retocs en el planejament urbanístic local i una permuta, a través de la qual el municipi ha rebut la parcel·la de la vil·la, que ha passat de zona industrial a zona verda. Per compensar la cessió, el govern de Vall-llobrega ha posat a disposició de l’Incasòl altres terrenys per compensar la pèrdua d’espai per a la implantació de noves empreses i petits industrials.
Pel que fa a les restes, Guirado lamenta que no disposen de recursos per avançar en les excavacions, però tranquil·litza les persones que li havien traslladat en els darrers mesos la “inquietud” pel seu futur i la possibilitat que s’hi acabés edificant a sobre. “Fins ara no hi podíem fer res, però ara sí i continuaran com a zona verda. En el solar hi podríem habilitar un punt verd de reciclatge, com a màxim, però encara que hi ha la necessitat, per la implantació del porta a porta, cercarem un altre emplaçament”, es compromet.
La zona industrial creix
L’operació, a més, no ha impedit el desenvolupament de l’ampliació de la zona industrial, on l’Incasòl avança en la configuració d’onze parcel·les noves per a naus de petita superfície. L’alcalde destaca que el format ha tingut molt bona acceptació i ja estan totes comercialitzades. Els preus relativament assequibles també hi han contribuït Les han adquirit empreses nàutiques, industrials de la zona i les carnisseries Arnall.
Des del 2002 no s’hi han reprès les excavacions
L’historiador baix-empordanès Joan Badia Homs defensava fa poques setmanes a les planes d’aquest diari l’interès del jaciment de Vilarenys, amb “un arc cronològic ampli en els segles que el fan interessant”. Les restes, que ell mateix havia situat en la seva obra Arquitectura medieval de l’Empordà, (1977), no van començar a ser explorades fins a finals de la dècada dels vuitanta. Els arqueòlegs María José Caja i Xavier Rocas van començar-hi a treballar el 1991, quan van concloure que les restes tenien prou interès i eren amenaçades per l’avenç del polígon. I entre els anys 2001 i 2002, una excavació intensiva dirigida per Caja va delimitar-hi les antigues termes, la domus i el camp de dolia, amb la recuperació de monedes i ceràmica del període. La recerca, però, va quedar inacabada i ara, després d’una dècada abandonada, està protegida amb vista a futures investigacions. Guirado admet que no hi ha cap projecte acadèmic o institucional que s’hagi interessat a reprendre els treballs, fora d’algunes consultes d’historiadors de la zona.
