Cultura popular

LOLA SANTACATALINA

PORTAVEU PLATAFORMA ALTERNATIVA A LA FESTA TAURINA

“Usar el bou com a divertiment és anacrònic, no té cap sentit”

El clima de tensió suscitat en temporades anteriors s’ha temperat, però les veus crítiques amb les festes amb bous a l’Ebre no es resignen i segueixen reclamant que s’aboleixin

La temporada de bous a les Terres de l’Ebre ja ha començat. Com és tradició, Aldover i Mas de Barberans van donar el tret de sortida i, fins després de l’estiu, els festejos s’aniran succeint. L’afició dels penyistes i de les comissions taurines és fervent, però no tothom comparteix el goig.

Vostès reclamen posar fi a les festes amb bous però passen les temporades i als pobles se segueixen programant bous embolats i bous capllaçats. La festa amb bous és viva?
La festa dels bous és una festa pròpia de la cultura mediterrània, però no una festa amb les característiques que es volen defensar. Usar el bou com a divertiment és anacrònic, no té cap sentit. Una cosa és quan es veneraven els bous i es feien rituals per invocar la força i la virilitat, i una altra cosa ben diferent és el que es fa ara, que se’ls tortura i se’ls cosifica per a divertiment, sense ser conscients del mal que se’ls provoca, o sense voler-ne ser conscients. Ho disfressen de cultura, però la cultura no és això. La cultura es basa en els trets històrics que cada poble manté, però amb una evolució; si no, encara estaríem a les cavernes.
Si no són cultura, què són les festes amb bous?
Són un negoci per a uns quants, per als quatre que van dient que els bous són tradició i cultura. I ho diuen per a fer girar la roda i per a poder mantenir ben viu el seu negoci. A les Terres de l’Ebre, i al País Valencià també, hi ha interessos per a mantenir una festa que no és altra cosa que una tortura però que reporta beneficis econòmics a una determinada gent. Perquè, encara que no els matin, el que fan als bous és una veritable tortura. I aquestes persones que en treuen profit juguen amb la ignorància del personal, amb la incapacitat de saber discernir què és una tradició sanguinolenta i què és una tradició cultural digna de ser mantinguda i respectada.
Però els bous mouen molta gent, no troba?
Perquè se’ls ha volgut donar la consideració d’element d’identitat territorial. Va haver-hi un temps que a les Terres de l’Ebre el tema dels bous no estava tan potenciat, però va haver-hi un ressorgiment identitari. Es vol unir bous amb identitat ebrenca i la identitat d’un territori no la marca una festa, i encara menys un cas com aquest. La tortura no és mai un tret identitari. El que causa vergonya és que, a més, els polítics d’aquestes terres potencien una festa així. L’exemple per als xiquets és nefast. I dic per als xiquets, i no les xiquetes, perquè aquesta és una festa bàsicament masclista, són els homes qui la potencien. Els xiquets veuen que els seus pares i avis es diverteixen torturant éssers vius, i com a civilització estem anant enrere. És irracional que hi hagi municipis que no tenen llar d’infants i que es gastin milers d’euros a l’any per organitzar festes amb bous.
Té algun exemple de municipi on passi això?
Passegi’s per les Terres de l’Ebre i busqui quantes llars d’infants són públiques i compari-ho amb quantes n’hi ha de privades. I quan parlo de falta de llars d’infants podria parlar també de manca de centres de dia per a la gent gran i de quantitat d’altres coses que es podrien fer amb aquests diners que es malgasten amb els bous. Per què no fan festes més inclusives? A la resta de llocs no es fan bous i no veig pas que la gent s’avorreixi a les festes.
És possible que el sentiment de defensa dels bous tingui relació amb allò tan nostre de “Ningú de fora ens ha de dir què es pot fer aquí i què no”?
És clar, és una acció-reacció. N’hi ha prou que a algú se li prohibeixi de fer alguna cosa perquè reaccioni dient que a què ve ara prohibir-ho si allò s’ha fet sempre igual. Per això nosaltres volem que es prengui consciència que els bous, per molt que es defensi que són una tradició, són una festa que està basada en el maltractament i la tortura d’un ésser viu. És perfectament substituïble per alguna altra cosa que no suposi haver de fer sofrir un ésser viu.
Encara que no se’l mati?
Els nazis o a Xile, durant la dictadura, els torturadors agafaven una persona i la posaven al límit de la seva capacitat de resistència. Portaven la tortura a l’extrem. Era una aberració. Al bou potser no se’l mata, però no es té en compte tot el que li representa prendre’l del seu entorn, tancar-lo en un calaix i fer-lo sortir a una plaça plena de gent, on estarà totalment desubicat. Si volen, ja que diuen que no és tortura, que s’ho facin entre ells, a veure si els agrada.
Els moviments en contra de les festes dels bous, troben hostilitat a les Terres de l’Ebre?
No hi ha un discurs ideològic ni polític que critiqui les festes amb bous perquè fa perdre vots. Com que, excepte la CUP, tots els partits han ajudat a potenciar-ho, ningú se la juga. Però hem de veure que aquestes festes no tenen sentit i potencien l’agressivitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Lectura de poemes i dos concerts per Sant Jordi

santa coloma de farners
SALT

Una marató de contes i música per amenitzar la Diada de Sant Jordi

SALT
Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA
ÒPERA / DANSA

El Liceu convidarà Bieito, Ollé, Castellucci i McVicar el 24/25

BARCELONA
LLIBRES

“Calonge, poble de llibres” prepara una gran festa per Sant Jordi

CALONGE
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona