Els secrets de Shyamalan
El director d’‘El sexto sentido’ avança com serà ‘Glass’ i John Carpenter ofereix un concert a l’Auditori
Un enigma plana sovint sobre les pel·lícules de M. Night Shyamalan, cineasta que ja es va guanyar un lloc al firmament del fantàstic amb El sexto sentido (1999), i que ha engrandit encara més la seva figura amb títols tan aplaudits com El bosque, El protegido o La visita. El cineasta nord-americà va visitar ahir el Festival de Sitges i va explicar algunes de les claus que ajuden a entendre la seva particular manera d’entendre el cinema, en una altra jornada d’emocions fortes: a més del lliurament dels premis, John Carpenter va oferir ahir a la tarda un concert amb música de les seves pel·lícules.
Més tard, M. Night Shyamalan va rebre el Gran Premi Honorífic del festival i hi va presentar els primers 22 minuts de la seva nova pel·lícula, Glass, connectada amb dos films anteriors del cineasta: Bruce Willis i Samuel L. Jackson recuperen els seus papers d’El protegido i James McAvoy reprèn el seu de Múltiple.
Superherois a l’alça
El director de Philadelphia va explicar que els temps han canviat a Hollywood, i els superherois han esdevingut populars: “Actualment resulta més acceptable per als estudis una pel·lícula com Glass que fa divuit anys, quan vaig fer El protegido. En aquell moment era una pel·lícula que semblava que ningú aniria a veure, i em va decebre que no la volguessin vendre com una pel·lícula sobre el món del còmic. Veien els aficionats al còmic com un grupuscle de freaks.”
Pel cineasta nord-americà d’ascendència hindú, “els còmics i les històries de fantasmes o aliens semblen metàfores que parlen de moments espirituals catàrtics”. Però el que li fa por –el terror és un dels gèneres que més ha conreat– no és “la sang que surt de les parets”, per ell és “una cosa massa fantasiosa”. “De petit recordo que tenia por que em segrestessin, que trobéssim un boig a casa amagat, un accident de cotxe o de tren... Aquestes coses que entren dins de la vida normal.”
La sobrietat és important, al seu entendre: “En l’art, en la posada en escena d’una pel·lícula, m’agrada la contenció. El cinema ho combina tot, la pintura, la música, la fotografia, el vestuari... i la seva coherència i bellesa depenen d’utilitzar només certs elements.”
Pocs diners i llibertat
M. Night Shyamalan se sent més còmode en pel·lícules petites: “No m’agrada tenir molt de pressupost. Treballar amb pocs diners m’ofereix més possibilitats de tenir llibertat en la pel·lícula.” En cap cas se sent presoner del seu propi estil i dels seus finals sorpresa: “Si estic en una presó, me l’he construïda jo mateix, i per tant m’hi sento còmode.”
