El Dalí que quedava amagat

Explosió de fe mística en el centre d’una catedral, un quadre en què Salvador Dalí va treballar prop de quinze anys, entre el 1959 i el 1974, substitueix a partir d’avui la Verge de la rosa de Rafael, que el Museu del Prado va cedir temporalment al teatre museu de Figueres per a l’exposició Dalí-Rafael. Un somieig prolongat. El muntatge, que rastreja la relació entre els dos artistes a través de pintures, dibuixos, llibres, fotografies i un audiovisual amb fragments d’entrevistes a Dalí, es replanteja ara omplint el buit de Rafael amb una altra obra daliniana igualment inspirada en el geni renaixentista i que guarda una estreta relació amb L’ascensió de Santa Cecília (c. 1955) que fins ara acompanyava en solitari la Verge de la rosa. L’obra escollida, Explosió de fe mística, sol passar bastant desapercebuda en el seu emplaçament habitual, sota la cúpula del teatre museu, ja que forma part de la instal·lació en forma d’altar Crist twistejat, en què el visitant tot just pot entreveure-la a través del seu reflex en un mirall. Incorporada a l’exposició temporal, hi haurà ocasió de contemplar-la per primera vegada de prop i en la seva integritat.

En l’elecció de la peça que havia de rellevar el Rafael prestat, ha pesat el fet que hi reaparegui la figura de santa Caterina o santa Cecília, envoltada aquí per una nebulosa enmig de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Un estudi de l’oli ha permès determinar que el fons escenogràfic segurament prové d’un dibuix intervingut per Dalí i inspirat en Louis Jean Desprez, col·laborador del fill de Piranesi en una sèrie de vistes del Vaticà de finals del 1770. El Centre d’Estudis Dalinians, que exposa el resultat de la seva recerca en un monogràfic digital ( www.salvador-dali.org ), recorden els gravats de Piranesi pare que formen part del museu per remarcar que res en Dalí no és fruit de l’atzar.