Crisi a la Miró

Crisi a la Fundació Miró. El museu ha acomiadat de manera fulminant set dels seus treballadors tot al·legant la seva greu situació econòmica. El comitè d’empresa va denunciar ahir a la tarda la dràstica retallada de personal en un concís comunicat, després que al matí va tenir lloc una assemblea en què la gran majoria van expressar la seva “desil·lusió màxima” per aquests fets. Hi ha preocupació pel que ha passat i pel que encara pot passar en aquesta institució tan emblemàtica de la ciutat, percebuda gairebé com un oasi dels museus del país, com a mínim des de fora.

Els treballadors s’han unit per manifestar “el seu desacord i rebuig en la forma com s’han gestionat i comunicat aquests acomiadaments”, diuen en l’escrit. Segons fonts del comitè, les formes han sigut insòlites en un equipament cultural que s’ha caracteritzat al llarg de la seva història pel bon tracte a una plantilla de llarg recorregut. “Som, érem, una família.” No entenen com s’ha pogut arribar fins aquí. I critiquen que el procés per afrontar el conflicte s’ha fet de manera “opaca”.

L’impacte ha sigut “terrible”. “Estem molt afectats per aquesta deriva. La pregunta que ens fem tots és cap a on anem. La Fundació Miró és poesia, no un negoci”, afirmen altres treballadors consultats per aquest mitjà. De bona part d’aquesta desil·lusió en culpen el director Marko Daniel, que fa poc més d’un any que va guanyar el concurs per comandar el museu després de la llarga etapa de Rosa Maria Malet, de prop de 40 anys. “Hi ha una mala gestió heretada, però el seu paper [el de Daniel] amb els nostres companys ha sigut realment decebedor.”

Els contractes es van rescindir el 14 de gener. Els representants dels treballadors, sorpresos, van demanar a la direcció del centre “la reincorporació immediata dels acomiadats” amb la idea de crear una taula conjunta per trobar solucions consensuades. Per exemple, amb baixes voluntàries, que se sap que n’haguessin sortit, o amb reajustaments de sous pactats. Però tot d’una els van transmetre “la negativa d’emprendre cap tipus de negociació”. Conclouen el breu comunicat amb paraules molt dures cap els responsables del museu: els treballadors, diuen, han perdut “la confiança en la direcció, la gerència i el patronat, com a últim responsable de la situació organitzativa i econòmica de la institució”.

L’estat financer del museu és realment alarmant. En els comptes hi ha un forat que oscil·la, segons les fonts, entre 500.000 euros i un milió (“el dèficit exacte no el tindrem fins que no es tanqui la comptabilitat del 2018”, indica la fundació). Amb l’actual retallada de personal, el museu ha estimat recuperar-ne vora 180.000. El cas és que hi ha el temor que els pròxims dies se’n puguin activar més, d’acomiadaments. La programació per aquest any també ha notat aquest trist panorama econòmic. Els continguts són d’un nivell significativament inferior als d’altres temporades.

La Fundació Miró va respondre la nota del comitè d’empresa ahir mateix amb un altre breu comunicat. Diu això: “Malgrat els esforços realitzats, la Fundació Miró s’ha vist obligada a amortitzar set llocs de treball per causes econòmiques i organitzatives que en feien inviable el manteniment. Durant més de 40 anys i fins al moment, la fundació ha gestionat situacions adverses sense haver de reduir el nombre de treballadors que formaven la seva plantilla. La disminució d’ingressos en els darrers anys a la institució i en gran part del sector cultural barceloní, juntament amb l’estancament i la dificultat de recuperació, han generat que la Fundació Miró se n’hagi ressentit greument en els seus resultats ordinaris i s’hagi vist abocada a prendre aquesta mesura.”

El comitè d’empresa també fan un crit d’auxili a les administracions públiques que formen part del patronat per tal que no es posin de perfil i surtin al salvament de la institució. “Ens sentim deixats”, lamenten els portaveus dels treballadors. L’Ajuntament, l’administració que més contribueix al seu pressupost, convida a “no oblidar” que és “una fundació privada”. Amb tot, l’Icub ha revelat que el 2017 ja van fer una aportació extraordinària de 400.000 euros per cobrir part del descobert, i que el 2018 en van tornar a fer una altra de 100.000 euros. “Lamentem la situació i esperem que es resolgui”, van concloure ahir fonts del consistori.

La Generalitat, en la mateixa línia. Que és una entitat privada a la qual també han fet els dos darrers cursos dotacions excepcionals (100.000 euros el 2017 i 100.000 euros més el 2018). “Els ajudarem tant com puguem i els acompanyarem en el seu pla per revertir aquesta situació de dèficit estructural”, han assegurat des del departament de Cultura.

Al patronat també s’hi asseu el Ministeri de Cultura, però la seva participació és gairebé simbòlica. Entre les tres administracions cobreixen menys del 20% del pressupost del centre, que puja a vuit milions d’euros.