Cultura

Un art còmplice

La Fundació Fita posa en diàleg en una exposició l’obra desinhibida de Xicu Cabanyes i Barraca

La sala d’exposicions de la Fundació Fita, amb seu a la Casa de Cultura de Girona, va inaugurar divendres Xicu Barraca - Jordi Cabanyes. Convivències, una nova proposta del cicle Diàlegs en la qual els dos artistes convidats estableixen una complicitat tan estreta, que arriben a intercanviar-se els noms. Procedents tots dos del Pla de l’Estany i havent compartit el mestratge de Domènec Fita, Xicu Cabanyes (Serinyà, 1946) i Jordi Bosch i Lleó (Banyoles, 1957), més conegut com Barraca, el nom del mas d’on prové la seva família, encarnen una semblant llibertat creativa “desmitificadora d’hipocresies i de dogmes”, com assenyala Fita en un dels textos del catàleg, on assegura que “això sol també és un valor que fa lliures les persones i les ajuda a saber discernir i a tenir iniciativa”.

La majoria d’obres de l’exposició, que es podrà visitar fins al 17 d’abril, han estat realitzades els darrers anys i són inèdites. Barraca hi presenta algunes peces que va exhibir al Bosc de Can Ginebreda de Xicu Cabanyes: quadres en fornícules on es barregen pintura i escultura; estructures metàl·liques; pintures amb figures humanes i sèries abstractes, o alguns quadres de petit format amb referències als seus mestres: Torres Monsó, Lluís Güell, Miró, Brossa, Tàpies i el mateix Xicu Cabanyes. A més, hi ha poemes visuals i documents fotogràfics de les particulars accions artístiques que va emprendre a la neu a partir del 1985, batejades com “nivopintura” pel crític Jaume Fàbrega.

Per la seva banda, Xicu Cabanyes, creador del bosc eròtic de Can Ginebreda, deixa de banda els grans motlles per conversar amb l’obra de Barraca a través d’obres de petit format en alumini, fusta, marbre o acer, i les acompanya d’unes quantes peces d’orfebreria i dos llibres que també es projecten en format audiovisual. No hi faltarà, però, la seva vessant monumental més coneguda, a través del motlle de l’escultura Francesco (2018), inspirada en el Papa, que permet resseguir el seu procés de creació, i del mural de talles de fusta Humanitat (1987), que remet al seus orígens com a restaurador de mobles, a principis dels seixanta. Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg amb textos de Fita, l’historiador de l’art Alexandre Roa Casellas, Ramon Folch i Josepa Bru, i Kim Bover, comissari de la mostra i patró de la Fundació Fita.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.