Font de cultura

El món de la cultura ha hagut d’assumir a la força el retrocés dels sistemes que tradicionalment li proporcionaven el seu finançament, tant públic com privat. La crisi va escombrar unes maneres de fer molt arrelades que difícilment tornaran. Però no tot és foscor en aquest nou escenari. Les tecnologies s’han erigit en un gran còmplice del maltractat sector a través de les plataformes de micromecenatge en línia: Verkami, Tot suma, Kickstarter... i, des del desembre passat, Aixeta, una apassionant aventura de Liz Castro amb personalitat pròpia.

I és que Aixeta subministra donacions continues, a diferència dels altres portals, que es mouen per campanyes per a un projecte concret, l’import que sol·licita i uns dies limitats per assolir-lo. “Després la relació amb els mecenes s’acaba i potser el creador té molts altres projectes que ja no podrà fer perquè li han tallat l’aixeta”, explica Castro. L’Aixeta, en canvi, raja sempre. “La nostra idea no és donar suport a un projecte sinó directament a l’artista perquè pugui crear dia rere dia. Crear que també vol dir pensar i fer recerca. Els creadors necessiten temps. Tenim un principi molt clar: la gent s’ha de poder expressar i també ha de poder viure de la cultura”, rebla la coneguda tecnòloga.

Obrir una pàgina a Aixeta és gratuït per al creador. Ja n’hi ha prop de 150 que ho han fet. Contes, música, poesies, pensaments, fotografies, il·lustracions, artesania, arts visuals, activisme, teatre, guions, ciència, tecnologia, gastronomia, periodisme... els continguts són d’allò més eclèctics.

Castro ha agafat com a model una plataforma del seu país d’origen, l’americana Patreon, que en té 100.000, de creadors (alguns de catalans que n’estan més que satisfets). Però hi ha una diferència rellevant entre les dues propostes: mentre que Patreon és una empresa, l’Aixeta és una associació sense voluntat lucrativa que només cobrarà una petita comissió del 5% per al manteniment del portal. “Tots els diners que sobrin es reinvertiran en un programa de premis, subvencions o altres iniciatives de promoció cultural.”

Patreon funciona a les mil meravelles, però en un context com el català, pot funcionar Aixeta? La seva ideòloga creu que sí perquè “a Catalunya hi ha una comunitat solidària que vol ajudar la cultura i no sempre té a l’abast les eines per fer-ho”. A Aixeta ho pot fer i per molt pocs diners. “Poden ser només dos euros. Però és aquest degoteig el que pot arribar a fer possible una vida dedicada a les arts. El fet que les aportacions siguin mensuals fa que el creador pugui tenir una previsió i, per tant, pugui concentrar les seves energies a crear. Uns obtindran un finançament sencer, d’altres un coixí, però això qui ho decidirà seran els seguidors, no nosaltres. Aixeta és un projecte democràtic sense cap filtre: no farà d’arbitre del gust.”

“Moltes vegades ens pensem que només poden tenir èxit les coses comercials. I no és veritat. Hi ha projectes que tenen un públic reduït però, globalment, reduït pot no ser tan reduït. Les xarxes socials permeten arribar a públics específics”, remarca l’experta. La dimensió local i la universal s’hibriden en aquests nous temps. És Catalunya i és el món el que mira Aixeta, en tres idiomes: català, castellà i anglès. La nova plataforma té un calendari de presentacions a tot el territori català intens. I l’aventura sembla que ja camina. De moment té 325 usuaris, inclosos els creadors, molts dels quals són alhora mecenes.

A Aixeta el factor econòmic és important, però amb adherències més humanes del que sol ser habitual. El repte és que el vincle entre mecenes i creador sigui proper, de manera que puguin interactuar i compartir els processos. El mecenes, fent-li suggeriments o preguntes, i el creador, amb recompenses segons el nivell de compromís, com pot ser una trobada per parlar d’un llibre o una invitació a un assaig musical.

Castro s’ha envoltat d’un equip femení per tirar endavant aquest periple. Li fan costat la periodista i gestora cultural Mireia Domènech i la dissenyadora gràfica i creativa Elena Fonts.