Art

El territori, pintat

Manu vb Tintoré presenta a la Fundació Valvi un fascinant conjunt d’obres que es mouen entre l’abstracció i la figuració, com a contrapunt al paisatgisme olotí

L’artista garrotxí d’origen belga torna a exposar “a casa” després d’una gira internacional

Qui és que, contemplant els núvols, no busca una lectura figurativa i s’acaba perdent en l’abstracció de la infinitat de capes i textures que ens regala el cel. És amb un propòsit semblant, el de voler soldar dos llenguatges, el figuratiu i l’abstracte, dos mons a priori contraposats, que l’artista Manu vb Tintoré (Brussel·les, 1964), format professionalment com a enginyer agrònom abans de dedicar-se plenament a la vessant artística, plasma en la seva obra allò que Joan Miró va qualificar de fascinant joc poètic entre allò “analitzat” (científic) i allò “sintetitzat” (artístic).

Dualitats que també s’estenen, en un altre àmbit, al conjunt d’obres que, des d’avui i fins al 4 de maig, presenta a la Fundació Valvi de Girona en el que és per a ell un feliç retorn a poder exposar “a casa” després d’una llarga trajectòria de premis de reconeixement i exposicions a Europa, els Estats Units, Sud-amèrica i el Japó. Com ara aquesta voluntat de connectar i, alhora, presentar-se com a contrapunt a la tradició pictòrica més clàssica del paisatgisme d’Olot, com deixa ja clar al mateix títol de la mostra, Petite nature. Una aproximació al detallisme de Joaquim Vayreda. Tintoré, format a l’Escola d’Olot i que viu a la Garrotxa des de fa vint anys, aprofundeix una mica més sobre aquesta relació intencionada declarant: “Vayreda és el meu passat i la gent, el meu present. L’artista mai no crea del no-res i en el meu cas sempre miro què puc aportar de nou a la història de l’art, sent el màxim de contemporani i autèntic, amb alguna singularitat. No soc paisatgista, perquè jo prefereixo pintar territoris. El paisatge el contemplem, en canvi el territori el vivim i el gaudim. Això intento transmetre.”

Un lligam ocult però que es percep a mesura que l’espectador s’endinsa en la contemplació de cada quadre de Tintoré. “De Vayreda sempre m’han interessat més els esbossos, aquelles obres que plasmen quelcom encara no definit d’una realitat concreta”, remarca. Els seus territoris pintats, com detalla, són “una amalgama de paisatges interiors que evoquen tot allò viscut, analitzat”. Cap territori en particular, amb l’excepció, com destaca, de la peça titulada Garrotxa, que és una interpretació particular que vol representar “la força, la rudesa i la ruralitat d’aquella contrada”.

Petite nature és una exposició, com emfasitza la directora de la Fundació Valvi, Maguí Noguer, que fa referència a “allò diminut, a allò que ens passa desapercebut: el detall i la simplicitat, la dedicació i la lentitud. Una simplicitat que suposa autenticitat i honestedat”.

L’exposició, que s’inaugura avui, a dos quarts de vuit del vespre, està complementada per una sèrie d’escultures titulades Arquitectures d’un paisatge inestable, que evoquen la fragilitat i el joc d’equilibris entre l’ésser humà i la natura. “Ens passem la vida quartejant el territori, hem abusat d’aquesta relació home-natura fins a la paradoxa que haurem de tornar a relacionar-nos-hi perquè la finitud ens hi porta urgentment”. Paraula d’artista i avís d’expert en organització territorial i medi ambient.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona