“Treballo pel mestissatge cultural i espiritual”

L’any 1991. Vaig néixer en una família italiana molt catòlica. Em vaig educar segons els cànons occidentals, però quan vaig començar a estudiar art vaig decidir que volia viatjar a Burundi, on un oncle meu feia de missioner. Volia conèixer aquella part d’Àfrica, però les circumstàncies de la vida em van portar al Senegal, a l’occident musulmà, on vaig conèixer la comunitat murid, basada en l’ètica i el treball, i em va ensenyar nous camins espirituals i de coneixement. El meu segon marit és membre de Baye Fall.

Primer em vaig instal·lar a Dakar, a la ciutat metropolitana, però a Touba, una ciutat santa dominada per la mesquita, vaig descobrir el sufisme místic, que es basa en el tawhid, o sigui la unicitat i la unitat de Déu, que es compendia en la frase “No hi ha altre déu que Al·là” i és la fórmula que repetida contínuament estructura la consciència i el pensament musulmà. En contra dels formulismes i les normes establertes per la llei islàmica, el sufisme té per finalitat última accedir directament a la “presència” i el coneixement de Déu, la qual cosa ajuda a fomentar les possibilitats interiors de l’ésser humà.

És el nom de la darrera esposa del profeta, una dona valenta i determinada que el va acompanyar en els darrers anys.

He exposat en mostres individuals i col·lectives a tot Europa, Àfrica, els Estats Units, Àsia i l’Orient Mitjà. Mai ho havia fet a l’Estat espanyol i quan em van explicar les característiques multiculturals i multiètniques del poble vaig considerar que l’escenari era el més indicat per presentar Aisha al país de les meravelles. A més, he d’agrair el suport rebut de la fundació Pasquale Battista, dels responsables de la Casa de Cultura Les Bernardes i de Laura Cornejo, que fa molts anys que segueix la meva obra i ha comissionat l’exposició.

Per mi el sufisme és el vertader cor de l’islam perquè en el nostre temps és la tradició real, respecte a la ciència i el coneixement. L’art i la literatura sufís estan plens de conceptes espirituals, metàfores, poemes o versos de valor miraculós i sagrat i són una font inesgotable d’inspiració. Soc una artista pluridisciplinària que treballa la fotografia, el vídeo, l’escultura o les instal·lacions. La meva és una proposta pel mestissatge cultural i espiritual, perquè no tan sols la cultura sinó també l’esperit ajuden a conformar la identitat.

Per mi es pot concretar en la paraula francesa tissage, un procés amb el qual el fil es converteix en teixit i acaba trenant una obra que, en el fons, no és sinó un projecte interior que neix d’una recerca evolutiva, formal i espiritual, en què els elements, les experiències, els sentiments i les visions es barregen, estructurant figures que en certa manera uneixen les dues cultures, l’occidental i l’africana musulmana, integradores d’un univers que acull tots els protagonistes i m’ajuda a assolir un nivell espiritual per sobre d’altres manifestacions artístiques que massa vegades tan sols es centren en l’estètica.

Amb les meves obres tracto d’interpretar aspectes de l’espiritualitat musulmana des d’una visió democràtica i plural de l’islam. Les presento amb un llenguatge metafísic, però quasi sempre interpreten una realitat, la qual cosa ens fa preguntar quin és el poder transformador de l’art, el seu paper en relació amb l’acció política i social i la seva capacitat per generar canvis en l’entorn. En realitat, les imatges exploren el tema de l’equilibri i més en una persona com jo que viu una doble pertinença que em permet experimentar i presentar propostes que estan als antípodes de la uniformitat i la colonització cultural. Li posaré un exemple: hi ha qui interpreta la paraula gihad com a guerra santa, i en realitat la paraula indica que fer-la és un acte de responsabilitat, ja que implica un gran esforç interior que ens ajuda a treure el millor de nosaltres.

Soc conscient del valor espiritual de les dones musulmanes en societats islàmiques i occidentals i és per això que les meves dones són fortes, valentes, immerses en el contacte còsmic entre el cel i la terra. Amb el meu missatge vull trencar el cànon negatiu que es té dels africans; va en contra dels prejudicis imperants i vol explicar que hi ha moltes noies que estudien, volen ser independents, no volen que els imposin les tradicions i tant avui com en el futur tindran un paper important.