Nous àmbits del llibre

La crisi catastròfica ha afectat l'economia, però el món de les idees s'ha mantingut raonablement estable dins la seva necessària inestabilitat. Sovint es comenta que la crisi no afecta de manera exclusiva les finances, les empreses i els treballadors, sinó que és més profunda, fins i tot de model. Si la volem superar, caldrà tenir en compte els creadors, no només els d'opinió.

revolució. El mercat editorial es va alterar per l'aparició dels e-books, però la seva implantació va més lenta del que s'esperava i els resultats encara no són apreciables. Som en una fase embrionària d'una revolució que avançarà per la nostra vida quotidiana gairebé en el territori de la intimitat. Els apocalíptics van voler predir el final del paper, però cal veure el fenomen amb una mica més de perspectiva i ser conscients que vivim el futur.

paper i digital. Els dos àmbits, paper i digital, són i seran complementaris. La imaginació segurament ens obrirà cap a altres disciplines, com ara el teatre, la televisió i el cinema. Des del punt de vista d'explotació, el llibre haurà d'assumir-la des d'un vessant més complex del que estàvem acostumats fins ara. Les possibilitats d'una bona novel·la s'haurien d'obrir fins als 360 graus.

una vida efímera. La vida del llibre no s'ha de reduir a la sortida efímera que ha tingut en el mercat convencional. És a dir, l'escriptor es crema les celles i el redacta; els editors li donen suport, el publiquen i el promocionen; els distribuïdors el col·loquen al mercat; els llibreters el venen, i els lectors el llegeixen i fan el boca a orella. No s'han d'oblidar altres intermediaris, com ara els periodistes culturals i la crítica, en un moment de la seva història delicat, per dir-ho suaument. El que resulta trist és la vida d'un llibre com si fos menjar fast food. Diríem que la digitalització és inevitable i que el procés s'estendrà per zones fins ara inexplorades. El futur es presenta apassionant.

canvi de paradigma. Hi ha un canvi de paradigma a què ens hem d'acostumar, especialment en el català, on sovint som refractaris a les novetats. Tenim l'oportunitat que els formats nous afavoreixin les cultures minoritàries. La globalització també s'imposarà en territoris intel·lectuals. L'influent pensador Marshall McLuhan es qüestionava si un peix era conscient que estava moll. No trigava a dir que no. Nosaltres podríem assegurar que estem xops.

entrevistes. Hem volgut per aquest Sant Jordi presentar una edició conjunta dels nostres diaris amb una selecció d'entrevistes amb els principals autors catalans de la Diada. Ens hem centrat –amb escasses excepcions– en els narradors, tot i que podem trobar alguns autors que presenten llibres periodístics i de memòries. La novel·la com a gènere que representa més bé la civilització actual és la que més bona acollida té en els nostres lectors habituals. Esperem que els escriptors catalans tinguin bones vendes avui.

clàssics i premis. Els escriptors que s'han imposat en les llistes de més venuts durant les darreres setmanes els trobarem en aquest suplement. No hi són tots, però sí una bona representació. Des de clàssics de la moderna literatura catalana, com ara Quim Monzó, Isabel-Clara Simó, Emili Teixidor i Maria Barbal, fins a un reguitzell de premis: Xavier Bosch (Sant Jordi), Vicenç Villatoro (Ramon Llull), Llucia Ramis (Josep Pla), Monika Zgustova (Mercè Rodoreda) i Pere Antoni Pons (Documenta). Esperem que la vostra tria sigui múltiple i la lectura, plaent. Us convidem a compartir-la.