VICENÇ VILLATORO

ESCRIPTOR

“L'èpica ha passat al territori de l'esport”

TENIM UN NOM
Autor:
Vicenç Villatoro
Editorial:
Planeta Premi Ramon Llull 2010
Pàgines:
344
Preu:
20 euros

Tenim un nom, una clara referència a l'himne del Barça, és l'última novel·la de Vicenç Villatoro. Narra el viatge d'un periodista i el seu fill, distanciats des de fa anys, cap a París per assistir a la final de la Champions del 2006. És una història èpica construïda amb els millors materials, on totes les peces encaixen a la perfecció sense necessitat d'artificis.

Barça, pares i fills distanciats. Com se li va acudir conjugar aquests elements?

Les novel·les neixen sovint per la trobada de motivacions diverses. Una motivació era parlar del Barça; una altra, més genèrica, era la del nucli familiar. També volia fer una novel·la realista contemporània, però empàtica amb els personatges, que no fossin tractats ni en clau de farsa ni en clau d'excés. Volia fer l'èpica de les classes mitjanes. Totes aquestes motivacions estaven juntes i un dia van connectar; no sé com.

A la novel·la hi ha una reflexió sobre les relacions entre la persona i la societat. Sembla un tema més propi d'un assaig.

Els temes de l'assaig i de la novel·la no són substancialment diferents. El que canvia és la mirada. Jo crec que l'assaig s'aborda quan davant un gran tema creus tenir una opinió formada, i la novel·la l'abordes quan davant un gran tema tens la sensació d'intuir coses, però també tens perplexitats i hi veus contradiccions. L'assaig no permet la perplexitat. La novel·la, sí.

Per què va triar el Barça com un element de la seva història?

Això ve de lluny. Una editorial anglesa va promoure fa tres o quatre anys un llibre de regal sobre el Barça. A diverses persones, entre les quals jo, ens va demanar idees i guions. Jo vaig pensar en aquell moment que estaria bé que hi hagués alguna ficció… El llibre no es va fer, però vaig veure que hi havia coses del Barça que només es podien tractar amb la ficció.

La novel·la és sobretot un viatge cap a París. Iniciàtic?

Jo no utilitzaria el terme iniciàtic. Jo crec que és el dibuix d'un espai tancat que es mou, en el qual els dos personatges han de conviure per força. És un espai sense escapatòria, on en un moment o altre s'ha de produir la trobada o el xoc. Però el que té importància per ella mateixa és la final, perquè és èpica i catàrtica. És un lloc compartit i on els sentiments es troben, encara que després es bifurquin.

Belletti marca un gol, i pare i fill, que estaven distanciats, s'abracen. Aquest és un missatge de la història?

N'és un. L'èpica barcelonista dóna un punt de trobada al pare i al fill. Què tenim en comú? Comença la novel·la tenint en comú un nom, però gairebé res més. La novel·la és la construcció d'una llista de coses en comú i de coses pendents. Quina de les dues llistes acaba pensant més? Doncs depèn de la mirada de cadascú i del que passi més endavant. La novel·la no proposa el Barça com a solució, sinó com a punt de partida.

Tots els pares amb fills adolescents se senten identificats amb el protagonista…

He, he! Suposo que sí. Es cert que hi ha un moment que tot el teu món de referència i el dels teus fills no tenen punts d'intersecció. Després s'amplien les interseccions, però hi ha moments que és difícil saber de què parlar, perquè els mons de referència són distants.

El futbol és la mitologia de la modernitat?

La literatura neix amb la lírica i l'èpica. El món cap endins i el món cap enfora. La mirada damunt un mateix i la mirada compartida. Abans, l'espai de l'èpica era la guerra. Però al segle XX i al segle XXI ja no ho pot ser. Perquè s'han vist i viscut guerres terribles. La guerra ha deixat de ser l'espai de l'èpica. Però l'èpica és un impuls humà. Hi ha una part d'aquesta èpica, doncs, que ha passat a l'esport. Jo prenc les referències clàssiques per dir que a través del Barça parlo de coses que fa milers d'any que existeixen.

A la novel·la hi ha elements autobiogràfics?

N'hi ha detalls davant d'una trama que no ho és. La trama, quan la dibuixo, la puc fer passar en qualsevol lloc i el protagonista podria tenir una altra professió. La trama m'és aliena. Però a l'hora de dotar-la de realisme he anat a parar als mons que conec. N'hi ha coses certes en una història que no ho és.

El protagonista torna a casa des de Buenos Aires i diu que ha trobat el seu lloc al món. Però es passa la història dubtant…

El protagonista té un dilema permanent entre les diverses vides possibles. En tota vida que fa enyora la que no fa. I per tant, mentre és a fora vol ser a dins, i quan és a dins vol ser a fora. Aquesta és una característica de l'home contemporani.

Què és l'escriptura per a vostè?

És una de les meves maneres de relacionar-me amb la vida. És el pont amb què jo vaig cap a la vida i la vida ve cap a mi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
festival de jazz d’escaldes-Engordany

Toquinho, Motis i Eastwood a Andorra

barcelona

Neix el Santvi Fest per apropar la música i la cultura a tots els públics

sant vicenç de montalt
televisió

La plataforma 3Cat supera els 100 milions de reproduccions en 6 mesos

barcelona
arts escèniques

Leticia Martín Ruiz serà la nova directora del Festival Grec

barcelona
memòria històrica

Barcelona homenatja George Orwell amb una placa commemorativa

barcelona
museu

Aprovat inicialment el projecte d’ampliació del Macba

barcelona
Música

La Iaia torna amb quatre concerts i edita tres cançons inèdites

BANYOLES
Ferran Aisa
Biògraf

“Les èpoques, encara que no ho sembli, sempre estan connectades”

Barcelona
Eduard Iniesta
Músic

“Dir «bon dia» al veí quasi s’ha convertit en un acte heroic”

Barcelona