Art

Àngels Ribé

Premi honorífic GAC-Fundació Banc Sabadell a la trajectòria artística

“L’èxit és personal, no social”

No soc una artista que tothom es baralli per tenir les seves obres. Ni ho soc, ni ho vull ser

Rebel. Perfeccionista. Lliure. Àngels Ribé (Barcelona, 1943) rebrà, aquest dimecres, el reconeixement honorífic de les galeries d’art catalanes per la seva trajectòria artística, de potents ressonàncies internacionals i en què ha regnat un treball impregnat de belleses secretes que es manifesta de maneres molt diferents: en escultura, en fotografia, en performance... La cerimònia d’entrega dels premis GAC se celebrarà al CCCB i al Macba. És la Nit del Galerisme, la nit de tot el sector de l’art.

Feliç amb el premi?
Ha estat una gran sorpresa. Molt inesperat. Agraeixo que hagin pensat en mi.
El 2012 va rebre el Premi Nacional, just després de l’exposició que li va fer el Macba. Canvien alguna cosa els premis?
La veritat és que no ho sé. Suposo que sí, perquè són reconeixements públics, però quan estàs centrat en la teva feina, costa de veure exactament algunes coses que passen al teu voltant. Encara que estiguis en contacte amb l’entorn, també tens un àmbit molt privat de treball.
Li ho pregunto en el sentit que els reconeixements donen visibilitat als artistes, però sovint, a continuació, es tornen a fer invisibles. I això, en altres països (a França, als Estats Units...) no succeeix.
Aquests mons culturals són molt diferents al nostre. No es poden comparar. El que és vergonyós és que s’hagin reduït les ajudes governamentals a les institucions artístiques. És una gran equivocació, perquè la cultura és el que cohesiona la gent i el que fa que tot tingui sentit.
Hi ha molts grans artistes que no en reben, de premis.
És que són molt relatius. A la llarga, l’únic que compta és la teva satisfacció personal amb el que fas.
El guardó el donen les galeries. Quin vincle ha tingut amb les galeries i amb el mercat de l’art en general? Pot parlar de bones o males experiències?
Ara tinc galeria. Darrerament m’he relacionat amb galeries. Ara bé, què vol dir que m’hagi anat bé o malament? Evidentment, no soc una artista que tothom s’estigui barallant per tenir les seves obres. No soc això, ni vull ser-ho. Un artista d’èxit entenc que és aquell que té una fàbrica amb tot de gent que està treballant per produir peces que es venen per tot el món. Aquest èxit no m’interessa. És que, a més, la paraula èxit tampoc m’agrada. L’únic èxit que val és el que has aconseguit amb les teves expectatives. Si les teves expectatives són fer una feina honesta, i la fas, ja en tens, d’èxit. L’èxit és personal, no és social.
“Hi ha gent que es pensa que em vaig morir als anys setanta.” Això em va dir en una entrevista anterior.
Durant una època, va ser així. En els anys vuitanta, vaig estar molt desapareguda, però no em va passar només a mi, sinó a tota la gent que havíem treballat en els setanta. Després de viure vuit anys als Estats Units, on vaig treballar moltíssim, vaig prendre la difícil decisió de tornar definitivament aquí. No me n’he penedit mai, però professionalment vaig perdre coses. Em vaig trobar un desert. Va ser un oblit molt gran, com si allò que havia fet no tingués gaire importància. Després ha canviat. He anat fent i he anat exposant obra nova.
Què ha quedat dels temps del conceptual?
Jo en continuo sent, de conceptual, el que passa és que ja no sé com dir-ne. És una manera de pensar, actuar i realitzar que mantinc. El pensament està sempre per sobre de la forma. La diferència és que ara es presenta d’una altra manera.
Va entrar al món de l’art sense cap formació ni referents. Quan i on va sentir la crida?
Estava a París estudiant sociologia i va venir el mes de maig. La meva universitat, la Sorbona, va ser la primera que es va ocupar. Les classes ja no van continuar i per aprofitar el temps em vaig apuntar a un curs de ceràmica. Va ser posar mans a la terra que em vaig dir: “Aquest és el meu camp.” Amb un mes en vaig tenir prou per adonar-me que el que m’omplia i m’aportava un plus de benestar energètic era l’art.
I on va trobar els fonaments de la seva pràctica artística?
En la manera com observava la natura quan era una nena. Amb els mateixos ulls, però adults. Sense mirar voluntàriament. No miro. El meu cervell va recollint dades. Estic treballant contínuament. Després, la plasmació de l’obra és un gran esforç de depuració. Vaig traient la palla fins que en queda l’essència. Crear costa molt. Però fer-ho en llibertat és excitant i gratificant. T’hi va la supervivència com a persona.
Projectes de futur?
Estic preparant una exposició per al setembre al centre Tecla Sala. Serà una visió específica del meu recorregut amb obra nova. Em nego a fer retrospectives. Quin avorriment!
Exposaria més sovint si pogués?
A mi m’agrada exposar quan he tingut temps de viure. Produir per produir, no, perquè llavors et repeteixes. I en ser tan sintètica elimino moltíssimes coses (pensaments, possibilitats...) durant el procés creatiu. Vaig al nucli; la resta la descarto.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona