Art

Picasso i la fotografia

El Museu Picasso exposa fins al final de l’estiu la mostra ‘Picasso, la mirada del fotògraf’, una lectura de l’artista amb una disciplina en què es va implicar

“Picasso tenia la voluntat de crear imatges, amb la foto com a mode d’expressió múltiple”

Va ser el gran fotògraf Man Ray el que va opinar, a la revista Cahiers d’art el 1937, que “l’ull de Picasso hi veu més bé del que el veuen”. Parlava per la relació que el geni malagueny va tenir amb aquest art. Podrem comprovar aquesta afirmació, quasi una sentència o un aforisme, a la mostra Picasso, la mirada del fotògraf, una lectura de l’artista que tindrem al Museu Picasso de Barcelona fins al 24 de setembre. L’inacabable i volcànic Picasso va destacar pràcticament en tot el que va tocar, intuir o suggerir. L’ambigüitat de la fotografia li permetria entrar en territoris on el realisme es transmutava, tenia una funció de mirall i podia captar instants com la pintura, on ja havia fet –i faria– diferents revolucions.

Comissariada por Violeta Andrés, responsable del fons fotogràfic i de la digitalització del Musée National Picasso-París, l’exposició és “una immersió en l’univers picassià a través de la fotografia i dels pocs fotògrafs que va deixar entrar a les seves cases i els seus tallers. I és que Picasso va mantenir una relació molt especial i activa amb la fotografia. En aquesta exposició, l’artista és subjecte –el que practica, manipula i reinventa la fotografia–, i és, a la vegada objecte: aquell que és fotografiat, amb èmfasi a l’exploració de la seva relació amb els fotògrafs catalans”, explica Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso. Un flaix de llum.

Fotos de creació, d’experimentació, descriptives, domèstiques i ben poques que podien recollir el fet íntim del treball al seu estudi –per exemple els de la seva companya Dora Maar durant les cinc setmanes en què el pintor va gestar el Gernika– esdevenen un testimoni únic de l’abstracció que va mantenir amb la màquina. En definitiva, tal com sintetitza Violeta Andrés, “Picasso tenia la voluntat de crear imatges”. I el recorregut ens ensenyarà des de la misèria dels primers habitacles a Montmartre i a Clichy fins als inicis de la vida burgesa, la mansió de Normandia, els casalots del sud de França, les seva família, amics i interlocutors, a una i altra banda dels objectius fotogràfics.

Guigon va més enllà i explica: “Picasso, tal com ja va escriure el seu amic Man Ray a Cahiers d’art, va mantenir una relació encara més fructífera i complexa amb la càmera, que va ser possible començar a analitzar a partir del 1992, quan els seus hereus van fer donació d’una part de l’arxiu fotogràfic del pintor a l’Estat francès. Han calgut anys per organitzar el material ingent d’aquest llegat, des que la conservadora del Musée National Picasso-Paris, Anne Baldassari, encetés a mitjans de la dècada de 1990 una investigació en profunditat de les imatges en blanc i negre i en color que integren els fons del museu. Entre aquestes imatges hi ha no sols les dels destacats fotògrafs que van immortalitzar el pintor (com Brassaï, René Burri, Capa, Cartier-Bresson, Doisneau, David Douglas Duncan, Herbert List, Dora Maar, Man Ray, Arnold Newman i Edward Quinn), sinó una gran selecció de fotografies fetes pel mateix Picasso, a vegades per fixar els seus motius pictòrics o documentar el procés creatiu, d’altres per retratar-se com a sobirà indiscutible al seu regne, el taller, i enfortir l’ideal de l’artista modern, i d’altres, fins i tot, per deixar constància de la seva vida íntima, dels seus coneguts o amics, de la seva dimensió humana. Tot i que encara falta aclarir l’autoria o l’objecte d’algunes fotografies, la col·lecció, de prop de divuit mil imatges, ha permès reconèixer els diversos usos que va fer-ne l’artista des de la seva primera estada a París, el 1901, fins a la seva mort, el 1973.” Podem trobar fins i tot un exponent dels rodets inèdits de les fotografies que li va fer Leopoldo Pomés en una visita l’any 1958, que no es poden reproduir.

Violeta Andrés l’encerta plenament quan interpreta que l’exposició proposa una immersió en l’univers de Picasso a través de la fotografia, un mode d’expressió múltiple, ja que produeix imatges tan diverses que porten en elles totes les facetes d’un creador que és alhora autor, model, testimoni i espectador de la seva obra i de la seva vida. El passeig és també una biografia dels millors moments del segle XX a través dels ulls escrutadors del geni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona