Els ‘escurçons’ prenen el MNAC
El Museu d’Art de Catalunya incorpora el còmic en el seu discurs amb una exposició sobre ‘El Víbora’
Als anys vuitanta la revista ‘underground’ venia 40.000 exemplars mensuals
Aquest vespre s’obrirà una de les sales temporals del Museu Nacional de Catalunya (MNAC) amb una exposició que representarà un salt conceptual molt gran per al museu i que farà que el còmic consolidi el seu paper com a part del seu discurs artístic i, per extensió, com a part de tota la narració creativa catalana. La mostra El Víbora.Comix contracultural recull la primera etapa d’una publicació creada l’any 1979, ara fa quaranta anys, que si en aquella època trencava totes les barreres de correcció política i social, a ulls d’ara encara sorprèn més la llibertat mental i gràfica amb què van treballar els autors fundacionals sota la direcció de Josep Maria Berenguer.
La mostra és una col·laboració de Barcelona Comic i el MNAC i ha estat comissariada per l’especialista Toni Guiral, que ha tingut el suport en la seva tasca d’un dels conservadors del museu, Àlex Mitrani.
Tot i que es tracta d’una exposició de format mitjà, la mostra abraça diferents angles de visió per aconseguir el didactisme de fer veure que aquells autors dels primers víbores van ser autèntics artistes i bevien tant de la tradició de la historieta com de les tendències de l’art contemporani. Aquesta mirada va fer que molts d’ells desenvolupessin variades carreres creatives. A tall d’exemple, Montesol es va dedicar a la pintura i Mariscal, al món del disseny. Una de les peces que ve a representar aquest concepte és una quadre de gran format de Roger Subirachs, fill de l’escultor Josep Maria Subirachs, que dona començament al recorregut i que continua amb les proves de les cobertes del primer número que va dibuixar Nazario i en les que es pot comprovar que en un principi la revista havia d’anomenar-se GOMA-3, en un moment àlgid d’ETA i de l’utilització de l’explosiu Goma-2 en els atemptats. Sembla que hi va haver qui va desaconsellar a Berenguer que triés aquesta capçalera. El grafisme del títol definitiu va ser obra del dissenyador America Sánchez.
La mostra continua amb una selecció de portades d’aquesta primera etapa en què s’ha procurat reflectir el vessant de creadors de portades dels autors que intervenen a la mostra amb obra original, que, a banda dels esmentats, són Max, Gallardo, Tornassol, Onliyú, Mediavilla, Martí, Jaime Martín, Carratalà, Ceesepe, Pàmies, Calonge i Pons. Un món molt masculí que a diferència d’ara no tenia el protagonismede les dones, llevat del de Marta, Isa Feu i Laura, que van ser unes autèntiques capdavanteres en el còmic d’avantguarda que representava El Víbora.
La iniciativa d’El Víbora va sortir de les trobades com a veïns de la Floresta de l’editor Josep Toutain i Berenguer, que en un principi tenia una idea diferent de publicació. Volia una revista amb més text i més debat, però Toutain, que era al cim de la seva carrera triomfant amb la seva agència d’autors i amb la publicació de còmic ciència-ficció 1984, el va convèncer. I durant molt de temps El Víbora va vendre 40.000 exemplars mensuals. De la seva època va ser la que més va durar al mercat, això sí, fent concessions a l’erotisme en l’última època.
