Art

Arnau Puig virtual

Vilallonga confirma al Parlament que la solució per al seu fons és catalogar-lo, però que no hi ha espai físic per preservar-lo sencer

La consellera de Cultura ha desencallat, per fi, la renovació del ple del Conca
El futur Museu d’Història i Arqueologia, cap a “l’illa” museística de Montjuïc

“No podem assumir tots els llegats sencers. Ocupen molt d’espai, i no en tenim.” La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va sortir al pas del cas Arnau Puig en la comissió de Cultura del Parlament, on va comparèixer per primera vegada (a petició del PSC) des que va ser nomenada en substitució de Laura Borràs, justament ahir va fer 99 dies. Vilallonga va confirmar el que aquest diari va publicar dissabte: que el fons personal del filòsof i crític d’art, format per llibres, documents i obres d’art, serà catalogat i que aquí, en la dimensió virtual, és on la Generalitat es compromet a tenir-lo preservat com a conjunt.

Però físicament ja és una altra història més complicada. La consellera va subratllar que la política d’adquisicions de llegats de prohoms és així: “Els arxius literaris van a la Biblioteca de Catalunya; els polítics, a l’Arxiu Nacional”. Del de Puig, se’n faria (si ell ho acaba acceptant) una selecció de materials; pel que fa als llibres: “Ens quedaríem els que no tenim. Els dedicats ens els quedaríem tots.” De la documentació, únicament “la singular”, que, a parer seu, en els arxius a vegades només és “un 10%”.

Vilallonga va voler deixar clar que ni s’ha deixat de banda Puig ni s’estan deixant de banda altres arxius, amb els propietaris dels quals també s’està parlant: en concret va mencionar el de l’editor d’Anagrama Jorge Herralde i el de l’editorial Barcino de la família Carulla.

Mentre el cas Puig queda, en part, embastat (com a mínim per a l’inventari hi ha acord), Vilallonga sí que va poder presumir ahir del tot d’haver resolt un tema que incomprensiblement s’arrossegava des de fa tres anys i que cap dels seus antecessors no havia estat capaç de tancar: la renovació del ple del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca), que ja havia esgotat totes les pròrrogues possibles. Per fi, els set nous membres seran nomenats en el ple del Parlament del pròxim dia 10. Són: el director d’orquestra Edmon Colomer; l’expresident de la Federació d’Ateneus Salvador Casals; la gestora cultural Margarida Troguet; l’exdirector general de l’Institut del Teatre Jordi Font; la subdirectora de L’Avenç Núria Iceta; l’exdirectora dels Museus de Sitges Vinyet Panyella, i la productora audiovisual Míriam Porté. Cares noves i, potser, canvi de llei que permeti restituir al Conca les competències que el conseller Ferran Mascarell va treure-li per sorpresa i indignació del sector, ja que el va deixar com un mer organisme assessor. S’ha de veure, però la nova consellera no ho va descartar pas tot d’una. Si més no, insta els nous integrants a “reflexionar” sobre el futur model de l’ens.

Del seu pla de treball, (“coherent” amb el que ha heretat de Borràs, va dir), Vilallonga va posar el focus en el sistema museístic. El pla de museus encara no està aprovat però se n’estan treballant alguns aspectes. Un de tan important com serà la creació d’un futur museu nacional, el d’Història i Arqueologia (és a dir, una fusió dels dos museus ja existents). La consellera va indicar que es pensa a situar-lo en un dels pavellons de la Fira de Montjuïc, on també està prevista l’ampliació del MNAC, de manera que va recuperar una vella idea: la de “l’illa dels museus”, dita també esplanada o muntanya dels museus de Barcelona.

El pla de museus no preveu la construcció de cap més equipament nou. I no deu ser perquè la consellera no tingui sobre la taula un totxo de propostes d’iniciatives diverses: “El Museu del Circ de Besalú, el Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, el de la Patum de Berga, el del Còmic de Badalona, el de l’Hermitage i el de l’Arquitectura de Barcelona, el del Tèxtil de Sabadell...”.

Que rebin diners públics és una qüestió que no va especificar. I és que el pressupost de 269 milions d’euros del Departament de Cultura (que s’ha reduït un 20% des del 2010) no dona per a més. Dit amb les paraules de la consellera: “Cultura no té el tractament pressupostari que es mereixeria. No podem fer grans coses.” O sí, però amb la complicitat “de totes les administracions”, inclosa “la del regne d’Espanya”.

La consellera va posar èmfasi en la “cultura de proximitat”. Creu que per cada 10.000 habitants hi hauria d’haver “un centre de normalització lingüística, un arxiu, un ateneu o un casino, un centre d’estudis locals, una biblioteca, un museu i un teatre o una sala de cinema”. De biblioteques, sobrats: en toquen dues per cada un d’aquests nuclis poblacionals; d’arxius, cinemes o galeries d’art, la cosa canvia. Dins d’aquesta mateixa política cultural expansiva, va anunciar una gira de produccions del Teatre Nacional de Catalunya. Una acció que, de fet, no és nova: s’havia deixat de fer però darrerament s’ha reactivat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona