Plaer fotogràfic

“Tenim més de 1.500 fills i és un privilegi poder conviure amb tots ells.” El matrimoni format per Sondra Gilman i Celso González-Falla es refereix així a la seva impressionant col·lecció de fotografia, trufada de grans noms. Es pot dir que tothom que ha estat i que és algú en aquest art “de ple dret”, com no es cansen de defensar, està representat en el seu fons. Berenice Abbott, André Kertész, Henri Cartier-Bresson, Bill Brandt, Walker Evans, Robert Frank, Lewis Hine, Man Ray, Paul Strand... Una gran família, sens dubte.

Però en quina casa es pot viure amb tanta descendència? Gilman i González-Falla tenen tres residències als Estats Units amb les parets atapeïdes d’imatges. Els seus convidats, i ells mateixos, han de vigilar de no entrebancar-se quan pugen les escales; un museu que fa caure d’esquena, mai millor dit. Periòdicament, i per motius de conservació, renoven la presentació. No hi ha estança òrfena dels seus tresors, ni tan sols els lavabos. “Bé, només el de la meva dona, que el té folrat de miralls [riu]”, precisa González-Falla, d’origen cubà, que explica que ella va començar a comprar fotografies quan encara no estaven junts, als anys setanta. Les primeres, d’Eugène Atget. Com a parella, es van estrenar amb Robert Mapplethorpe (que va fer a Gilman un dels típics retrats seus de l’alta societat novaiorquesa).

I a partir d’aquí ja no van poder parar d’engendrar noves criatures, fins a assolir aquesta vertiginosa xifra que els ha convertit en uns dels col·leccionistes privats més importants del món.

La seva manera d’entendre el fet de col·leccionar no és gens egoista. “No som els propietaris d’aquestes obres perquè ningú pot posseir l’art. Som els seus guardians. Tenim l’encàrrec de protegir-les i de llegar-les a les següents generacions”, sostenen. Per això les seves cases sempre estan obertes a investigadors interessats a explicar històries de la història de la fotografia a tothom que les vulgui conèixer. “Quan venen els diem: agafa el que vulguis”, i això mateix és el que li van dir a Tatyana Franck, la directora del Museu de l’Elisi de Lausana, el primer lloc d’Europa on l’any passat es va exhibir la col·lecció Gilman i González-Falla.

Però el viatge pel Vell Continent no es va acabar aquí. La Fundació Foto Colectania és fins al 29 de setembre la llar temporal de més d’un centenar de fills d’aquesta parella tan entusiasta de la fotografia. A La bellesa de les línies, el títol de la mostra, que també té Franck de comissària, s’han distribuït per criteris formals, però cap llueix més que una altra, sigui una peça històrica de finals del segle XIX o una instantània tirada fa només tres mesos. Els pares estimen igual tots els fills, no?

“Tenim una obligació amb els fotògrafs: que la seva obra sigui el més vista possible.” González-Falla assegura que sempre han intentat evitar ser amics dels autors per poder tenir una visió més objectiva, per no deixar-se influir. “En realitat no ens interessen les firmes sinó les obres.” Quin tipus d’obra? “Ni tan sols ens movem pels temes. Comprem les fotografies que ens toquen el cor i l’estómac. Comprem per plaer i les ensenyem per plaer.” I el plaer també és nostre.