Philip K. Dick vist des de la historieta
La història comença quan es troben per primer cop en una sala de projecció l’escriptor Philip K. Dick (1982-1982) i el cineasta Ridley Scott. Van a veure uns minuts de seqüències de Blade Runner, film bassat en la novel·la Els androides somien xais elèctrics? L’escriptor va quedar fascinat per les imatges, tot i que va trobar pegues al guió i al tractament dels replicants, però Scott va entendre la textura de la seva obra. L’autor, que a més d’inspirar Blade Runner ho va fer en films de referència del cinema de ciència-ficció com ara Minority Report o Desafiament total, no va tenir el mateix enteniment en la seva vida personal. A la biografia Phil, un còmic de Laurent Queyssi i Mauro Marchesi (Norma Editorial), presenten l’escriptor com un home que no va saber combinar la vida familiar amb la tensió i la pressió que li produïa escriure, a causa dels dubtes que representava practicar un gènere que en els inicis de l’autor encara era considerat literatura menor. Se’l presenta com un addicte a les amfetamines, que utilitzava per escriure i com un visionari que va saber intuir que, més enllà de la realitat més obvia, la vida oferia més capes de realitats que el temps ha demostrat que ell les va percebre, però que la majoria de persones van tardar anys a captar-les.
